Avui el President de la Generalitat ha inaugurat l'aeroport del Ponent de Catalunya: "Lleida-Alguaire". Duu el distintiu internacional ILD, que recorda la Ilerda romana victoriosa sobre els íbers comandats per Indívil i Mandoni.
Durant l'acte oficial s'ha parlat d'"equilibri territorial". Aquesta vegada és innegable l'acció. L'aeroport, amb una inversió de 95 M€, és un fet d'idubtable voluntat governamental d'atorgar oportunitats a les Terres de Lleida. Com ho és -després de tanta desídia o incapacitat convergent- el sistema Segarra-Garrigues, a desgrat i tot de les polèmiques europees i nacionals.
Quan l'aeroport no era sinó una quimera, alguns s'entestaven a emplaçar-lo a Alfés, on encara hi ha l'aeròdrom esportiu just a fregar de la timoneda més singular de les estepes occidentals. ICV va dir que era un error: no només per la necessitat de preservar el PEIN, sinó també perquè allí, la superfície aeroportuària no hauria pogut créixer, si mai fos necessari. Algun cop i molt asistemàticament, ICV va proposar l'alternativa dels plans d'Alguaire, bé que sense cap ciència aeronàutica. Deu haver estat la casualitat que finalment hi fes cap, molt encertadament.
La pregunta, ara, és aquesta: serà rendible? Davant del dubte, qui més qui menys conclou que és millor tenir-lo que enyorar-lo. Si judiquem per la massa crítica de població i hi sumem l'interès que l'aeroport pot significar per a un turisme hipotètic, hem de concloure que la rendibilitat es preveu més viat escassa. Però si valorem l'equipament com a plataforma logística, aleshores hem de concloure que és tota una oportunitat per al Ponent català. En efecte, la producció agrària, càrnia i alimentària que fa el territori -en quantitat i en qualitat, alerta!- és peremptòria i exigeix una distribució ràpida i el més acostada possible als centres de distribució. L'oportunitat d'apropar Lleida als mercats no val només per a la producció agroalimentària; és òptima igualment per al comerç, per als congressos, convencions i fires en què els ponentins ens estem especialitzant, o per a les sinergies en matèria d'nvestigació i de transferència tecnològica. La recerca, a Lleida, comença a ser més que important, sobretot la que es fa a la Universitat (medicina, ramaderia, silvicultura, producció alimentària...), però també la que explica miracles empresarials en factura de maquinària més que competitiva.
De manera que ara, amb l'aeroport Lleida-Alguaire, tenim un futur que caldrà saber usar. No podem pas permetre que l'equipament sigui només per a les excurisons i les incursions dels caps de setmana. Ni que sigui un dèficit massís orbitant els pressupostos públics.
Fa molt de temps que, personalment, vinc explicant que és imprescindible la celebració d'una cimera de treball -no hauria d'importar el temps que s'hi esmercés- en què el teixit empresarial divers, els operadors turístics i de restauració, la universitat, els sindicats, les organitzacions agràries, les cooperatives agrícoles i les administracions, avaluessin l'abast d'una oportunitat tan singular com la que acabem d'inaugurar. Que n'avaluessin l'abast, que vegessin quin compromís hi poden prendre, quin ús en poden fer, a benefici propi i del territori sencer. Potser li correspon al flamant Consorci...
Com que tenim poca massa crítica, Andorra ens és important, però sobretot n'és la creació de sinergies territorials pròpies, la decisió econòmica d'usar l'aire per comunicar-nos amb el món més despert i per fer-hi millors transaccions, que és com dir, fer créixer el valor afegit d'allò que produïm o que podem produir. Potser Reus i Girona no ho necesitaven, això: tenen la mar a tocar. Nosaltres no en tenim, de mar, però tenim la mar de béns i la mar de patrimoni. Cal, doncs, que béns i patrimoni es posin a volar.
El President Montilla hi ha encertat de ple, en el seu parlament. Ha dit, si fa no fa, que l'Administració no oblidarà el suport necessari; però que és responsabilitat del territori que l'aeroport sigui una peça crucial en la seva economia a partir d'ara.
Sigui, doncs!
Molt ajustat l’anàlisi que fas de l’aeroport i de l’oportunitat que suposa. És d’agraïr la sensatesa al valorar amb prudència, el que és i l’efecte que pot tenir, en mig d’una eufòria que ens sembla ens pot fer perdre el món de vista. De moment hi haurà un parell o tres de vols lowcost el cap de setmana, aquesta és la realitat.
ResponEliminaDes de Rosselló com saps estem preocupats, el nostre poble està molt proper a la pista i sota la trajectòria d’aproximació, i malgrat això no tindrem representació directa al Consorci. Creiem que s’haurien pogut introduir correccions al projecte i en endavant a la gestió per minorar les afectacions, i ni una cosa ni l’altra han estat possibles.
Per això ens molesta la suposada excel•lència de la que fan gala els responsables de l’aeroport, no ha existit pel que fa a les garanties mediambientals ni pel que fa al tracte al territori.
Avalo les esmenes i preocupacions fonamentades dels companys d'IpR i del bloc esfasaber. A més hi afegeixo la manca de participació del territori i de la ciutadania pel que fa a la implantació d'una infraestructura tant important com aquesta. S'hauria d'haver fet ús constant del departament de participació ciutadana, que per això hi és i poques vegades es té en compte. Aquest departament no només dintamitza consultes d'opinió sinó d'informació als principals afectats, és a dir, processos de participació ciutadana amb tots els ets i uts que fan madurar l'opinió de la mateixa i alhora la involucra en el projecte des del primer moment. Si el resultat d'aquests processos hagués estat que aquest aeroport era desitjable i s'havia de fer, perque la ciutadania conjutnament amb els seus representants així ho volia, els i les ciutadanes i les entitats s'hi haguessin implicat des del primer moment, en tant que la decisió hagués estat responsabilitat de tots. Un cop posat en marxa el funcionament de l'aeroport també s'haguessin sentit molt més propers i involucrats en la dinàmica del mateix, problablement ja haurien endegat projectes de dinamització dels serveis, indústria i comerços pròxims. El fet però és que la ciutadania no hi ha tingut res a veure, tampoc les entitats territorials, només els responsables polítics dels ajuntaments propers. Crec sincerament, i això val per qualsevol projecte, que hem d'anar amb molt de compte en abusar de la "representativitat" d'aquesta democràcia, ja que no comptar amb la ciutadania i només amb els seus representants ha estat causa de desafecció i alienació política constant.
ResponEliminaAra com ara, a causa d'aquesta alienació, sembla que la ciutadania, les entitats i les empreses pensen en aquest aeroport en clau de viatge d'oci i no oblidem la manca de capital i de finançament per a la creació d'hotels i restaurants a coseqüència la maleïda crisi, difícilment els ciutadans i les corporacions podran respondre correctament a aquesta responsabilitat que el president Montilla ens atorga. Entenc que la responsabilitat de que funcioni és de qui ha demanat i volgut aquest aeroport per al territori, passar la patata calenta als ciutadans quan ja d'entrada no estem massa convençuts de la rendibilitat del mateix, sense prèviament haver-los demanat opinió, no em sembla del tot realista.