dilluns, 15 de febrer de 2010

L'esperit de la bella gent: Club Tennis Taula Borges.


De sobte, et trobes amb unes persones extraordinàries. Vull dir persones que no són corrents, perquè tenen una disposició d'ànim exquisida, atenta, generosa, amable amb la vida... Per exemple, els dirigents (Enric Vall i Toni Boldú) del Club Tennis Taula Borges, de les Borges Blanques. Jo coneixia -dels temps adolescents- els personatges, però no pas la seva labor recent. Resulta que, amb altra gent igualment dedicada i generosa, han arribat a estructurar un Club de tennis taula tan gran i tan important que té nombrosos equips, un dels quals juga la Lliga Europea, amb no pocs èxits. Altres equips són a la divisió d'honor i a la segona divisió. Crec dir-ho bé.

No sé quants lleidatans saben -confesso que jo ho ignorava fins ara- que aquest Club tingués l'honor de representar-nos arreu; d'acollir desenes de joves practicant esport en el seu si; de ser un dels elements més simbòlics de l'esport lleidatà; de ser un emblema per a Les Garigues...

Doncs resulta que és així: una mena de miracle -bona cosa silenciat per l'opinió pública de casa nostra- que ha aixecat entusiasmes i que ha escrit història.

Ara són en camí d'aconseguir per a Les Borges Blanques un Centre de Tecnificació per a la preparació de joves tennistes. Tennistes de tennis taula, aquest esport vibrant i net.
Ens és obligació de posar tot allò que tinguem a l'abast per ajudar-los a aconseguir aquest objectiu que es mereix el Club. Vista la cohesió social que han aconseguit, les cotes d'educació esportiva per a infants i joves que han empès, i vistes també les altes conquestes esportives que han assolit, es mereixen suport social, solidaritats personals i l'empenta segura de l'administració pública.

1 comentari:

  1. Hola Francesc: Al començament dels anys setanta vaig estar de mestre d'educació física al centre Joan XXIII de les Borges Blanques i ja existia el club de tennis taula; aleshores era un metge (no recordo ara el nom) qui el portava i també era la seva ànima. A l'escola vàrem fer un equip i participàrem en diversos campionats provincials i de Catalunya. Llegir el teu comentari sobre el tennis taula a les Borges m'ha fet recordar aquella època (quan morí Franco jo estava fent de mestre allà). Sóc el Sebastián Gertrúdix i t'envio una abraçada.

    ResponElimina