En vint-i-quatre hores -la major part nocturnes- la congestió a les carreteres va ser resolta. Excepció feta d'aquelles en què va caure una torre elèctrica, és clar. Més de sis mil mossos d'esquadra van ser a la intempèrie, ajudant la gent que no podia circular. I més de mil bombers van fer la feina que els corresponia. La mobilització de personal va ser enorme. Es van buidar els trens aturats per força; es va poder donar allotjament als viatgers fins on va ser possible; es van activar immediatament les màquines llevaneus, tantes com n'hi havia... Potser s'hi podia fer més, però això no hauria d'ocultar l'ingent esforç de l'administració per normalitzar la vida després d'una nevada extraordinària.
Algú diu que hauria calgut anunciar el tancament dels col·legis ja de bon matí, o el dia abans. Algú diu que hauria estat prudent aconsellar de tancar les empreses, també de bon matí o el dia abans... Qui sap si per a una propera ocasió es faran aquests anuncis. Es veu que a certs indrets d'Europa les coses són així... Tanmateix, és fàcil imaginar què hauria passat si el Govern aturava la vida laboral aquell matí, quan la neu encara no havia fet acte de presència. I ja no puc imaginar-me què hauria succeït si, havent decretat, i no només recomanat, que tothom es quedés a casa si no tenia un motiu prou important per sortir-ne amb l'automòbil, no hagués nevat amb tanta intensitat com ho va fer durant la tarda! Qui pot preveure amb exactesa aquestes coses que són més del destí que de la predicció?
Mai anteriorment no s'ha donat que amb vint-i-quatre hores es resolgui un col·lapse de la magnitud que es va viure dilluns passat i dimarts durant el matí. I a pesar de tot, garrotada on fa bony, que tot s'hi val!
El departament d'Interior s'ha convertit en l'olla penjada en la festa dels infants. Es la conselleria que atrau les fúries, com un imant. Per què?
Jo no dic no es podrien fer encara millor les coses. Jo no sé com, però estic convençut que, analitzant els fets, tot és millorable. A posteriori, tot és millorable sempre.
El conseller Nadal va tenir l'honestedat de dir públicament que a ell també li corresponien responsabilitats i accions: trens, neteja de carreteres... Perquè ell és el titular del parc mòbil que es mobilitza en casos com aquest: les màquines llevaneus, la sal. I l'orinetació dels viatgers de trens de la Generalitat i dels autobusos interurbans...
A qui encara s'espera és al responsable de RENFE. Quants trens van tenir gent hores i hores dintre? Quanta gent va haver de ser informada i evacuada pels mossos d'esquadra, precisament, i pels bombers de la Generalitat?
A qui també hem enyorat és el conseller d'Economia i Finances, responsable de l'energia a Catalunya, parapetat en un silenci hermètic. El President Montilla sí que va moure's.
Per cert, n'hi ha un tip que es digui que la MAT hauria minimitzat els efectes de la greu pèrdua d'electricitat. A qui defensa la línia de Molt Alta Tensió a qualsevol preu (les companyies elèctriques, però només elles) la nevada li va caure del cel com un mannà... Diguem-ho clar: la MAT no és una segona línia de distribució de corrent, que és el que fa falta a tot Catalunya, sinó una línia de transport. La privatització dels serveis elèctrics (el PP va decidir-la, divina memòria) no incloïa l'obligació de bastir una xarxa de seguretat per al subministrament. Això -privatització sense condicions, i somnis de dividends- va tenir els seus efectes a Barcelona, ara fa tres anys. I els ha tingut, fa no res, a Girona. La MAT és una altra cosa que una xarxa alternativa per al flux elèctric urbà. I si aquesta altra cosa és necessària, que la facin, però que la facin soterrada. Només cal imaginar què hauria passat si torres de Molt Alta Tensió haguessin caigut pel pes de la neu... Qui no s'hauria acabat el tacó? Em temo que ho sé: comença per "I" i acaba amb una "r" insonora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada