diumenge, 11 d’abril de 2010

Les dones en el món rural.


Dissabte vinent, dia 17 d'abril, a Balaguer,
ICV promou una jornada de debat
sobre la situació social, cultural i econòmica de les dones
que viuen en el medi rural.
Es pretensió nostra que hi acabem aprovant
un manifest-resolució que tindrà aproximadament els continguts
-un cop revisats i esmenatsper les persones assistents-
que tot seguit s'expressen.

Si la igualtat d’oportunitats és per a les dones encara un objectiu a assolir plenament en la societat urbana i industrialitzada, ho és més en la societat rural, on la consciència igualitària ha avançat més lentament per causa de les circumstàncies socials, demogràfiques i culturals.

En el món agrari, la dona catalana ha tingut oportunitat de ser propietària de sòls productius, però escassament hi ha exercit com a titular de l’explotació que, tradicionalment, ha estat assignada a l’home (pare, germà, marit). I no obstant, la dona pagesa ha suportat –i encara suporta- jornades dobles i triples, en la mesura que ha hagut de fer-se càrrec de les tasques reproductives i donar ajut quotidià als treballs inherents a l’explotació familiar, molt especialment quan en aquesta explotació hi hagut ramaderia a més de les labors de la terra. Les dones de l’agricultura han criat els seus fills, han cuidat els pares propis i molt sovint els de la seva parella, alhora que han tingut cura de les feines educatives de la mainada, de les pròpies de l’alimentació i, tot sovint, les de l’administració dels béns diaris familiars.

Per fortuna, la consideració de la dona en la ruralia ha millorat de forma substancial. Dels dies en què ella era la dot, l’assegurança de la nissaga, la persona que mantenia el caliu de la llar i sostenia els ancians, avui ha passat a ser força més autònoma i capaç de decisions personals i econòmiques. Les dones rurals d’avui tenen estudis, generalment similars als dels homes quan no superiors. Les diferents oportunitats de socialització de les dones de la pagesia i del món rural per extensió han millorat amb la capacitat de mobilitat de la població i amb l’extensió dels serveis públics implantats en les poblacions grans i ens les que són capçalera de comarca. Singularment, l’atenció sanitària preventiva per a la salut de les dones, i la derivada de la gestació i la maternitat, ha augmentat considerablement en la seva prestació.

També les oportunitats de consum cultural han augmentat tant per a les dones com per als homes, paral·lelament, a partir de les majors prestacions públiques i privades en els centres demogràfics amb més pes de les comarques. Unes oportunitats que han pogut ser aprofitades per les dones en la mesura que han assolit nivells educatius bàsics, mitjans i cada cop més alts també.

Tanmateix es constaten dèficits importants encara avui en la vida quotidiana de les dones rurals. Dèficits en matèria d’oportunitats per exercir l’emprenedoria (ja en les explotacions agroramaderes o en activitats econòmiques autònomes), en matèria de prevenció i d’assistència davant casos de maltractament psicològic o físic, en matèria de mobilitat quan no es disposa d’automòbil particular o quan l’edat en desaconsella l’ús... I també en matèria d’autonomia econòmica entre les encara moltes dones de mitjana i avançada edat que no treballen per compte d’altri o en una activitat autònoma. Aquesta realitat sembla especialment dolorosa entre les dones vídues que no han cotitzat durant la seva edat laboral. Les pensions no contributives que perceben són baixes i difícilment poden ser complementades per activitats productives, car el patrimoni de la terra –quan en tenen- no és prou rendable.

A aquests problemes personals s’hi suma l’escassetat de serveis públics presents en les poblacions petites, disseminades en el territori. En efecte, els serveis educatius en la primera infància només es presten en poblacions més o menys nombroses. Similarment ocorre amb altres prestacions públiques com són les de l’acompanyament en ocasions de violència o pressió de gènere, les derivades de la discapacitat o de la dependència, o les de residència geriàtrica si la dona pren la decisió d’usar-la en la seva vellesa.

La visibilitat de la dona rural és força més escassa que la de la dona urbana, en la mesura que el camp dóna menys oportunitats de presència social de l’activitat femenina (també de la masculina), o en la mesura que les oportunitats d’excel·lir en l’emprenedoria, en la direcció administrativa empresarial, en el funcionariat públic, etc. Així mateix, la creixença en les iniciatives culturals o socials en el món rural és més dificultosa per a tothom i, en conseqüència, també i especialment per a les dones.

Ateses, doncs, aquestes circumstàncies, les dones i els homes, reunits en la Jornada sobre “Dona i Món Rural” a la ciutat de Balaguer, acorden aprovar les següents disposicions, perquè siguin conegudes pel gruix social i perquè produeixin efectes a favor de la igualtat de gènere en la vida rural:

1. Les Administracions públiques –Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions/Consells de vegueria, Generalitat de Catalunya i òrgans de l’Estat- vetllaran en la seva acció política perquè en el món rural la contribució de les dones a la riquesa, a la cohesió social, a la cultura tingui el màxim camp d’acció, sense cap impediment específic pel fet de ser dones. I si cal, adoptaran mesures de discriminació positiva a fi de preservar la igualtat en aquests àmbits de la vida social.
2. Les Administracions públiques vetllaran perquè la visibilitat de les dones rurals sigui una realitat quotidiana, tot promovent la informació sobre llurs activitats, protegint les seves accions individuals o col·lectives a favor del seu associacionisme, incentivant les iniciatives socials que donin el relleu necessari a la reivindicació de les dones rurals per a la millor construcció de les seves societats.
3. Les Administracions públiques atendran –d’acord amb llurs competències i possibilitats- les necessitats de les dones emprenedores a iniciar els seus projectes empresarials o econòmics, tot ajudant-les a definir-los, si és el cas, i a capitalitzar-los quan aquests siguin viables.
4. Les Administracions públiques amb competències expresses vetllaran per les oportunitats de formació permanent de les dones que viuen en l’àmbit rural, i per a la seva promoció en igualtat de condicions als homes.
5. Les Administracions promouran els serveis públics bàsics o essencials en els espais de la població rural dirigits a la salut de les dones i a la prevenció de les malalties amb més incidència en la població femenina. Igualment promouran aquells serveis que possibiliten una major i millor conciliació de la vida familiar, personal i laboral. Així mateix, promouran les accions necessàries per a la protecció de les dones que es trobin en situació de vulnerabilitat i d’acompanyament quan aquestes dones sofreixin abusos o pressions per causa de violència masclista.
6. Les Administracions públiques vetllaran per la millora de les condicions de la mobilitat de les dones en la geografia del món rural en què viuen, a fi que tinguin accessibles els centres de serveis dels seu entorn.
7. L’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya remouran els obstacles que dificulten l’accés de les dones rurals a la seva protecció social, especialment en allò que es refereix a les prestacions per jubilació o per viduïtat, a fi de garantir-los la suficiència i la dignitat de les percepcions d’acord amb l’entorn econòmic en què viuen.
8. Les Administracions públiques vetllaran per la correcta atenció de les dones rurals en la seva ancianitat o quan s’escaiguin situacions de dependència personal per causa de l’estat físic, psicològic o econòmic.
9. Les organitzacions professionals del camp, les entitats socials i culturals, i tot l teixit associatiu de la ruralia catalana vetllarà per l’escrupolosa igualtat de gènere en allò que prescriguin els seus estatuts i en allò que en defineixi els objectius i les accions.
10. Cridem el conjunt de la ciutadania de Catalunya: les administracions, els partits polítics, els agents socials i econòmics, les entitats socials a tenir en consideració, en llurs projectes i actuacions, la realitat del món rural català i, especialment, la de les seves dones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada