dilluns, 24 de maig de 2010

El que diuen els sectors agraris de Catalunya.


RESUM DE LES PRINCIPALS PROPOSTES EMESES
DURANT EL “TALLER” D’AGRICULTURA I ALIMENTACIÓ
DEL DISSABTE 22 DE MAIG DE 2010 A LLEIDA
ORGANITZAT PER ICV-EUiA.


CATALÒNIA QUALITAT:
1. Caldrà esforçar-se per a la formalització d’un protocol que estableixi la unitat bàsica de la “imatge” amb què el mercat identifiqui les produccions elaborades a través de la “lluita integrada”. La producció catalana hi haurà d’incloure els trets diferenciadors propis perquè sigui coneguda com a produïda a Catalunya.
2. Es imprescindible la reducció dels llarguíssims i complexos processos per a la formalització de les “Certificacions de Qualitat” (DO, IGP, etc.) en el marc de la normativa europea que les regula. Igualment és imprescindible l’abaratiment de costos que significa la documentació necessària per a la consecució del Segell de qualitat.
3. Cal que les administracions disposin d’un fons de recursos econòmics per atorgar a aquelles empreses o entitats que iniciïn un procés de Certificació de Qualitat, a fi que puguin afrontar-ne les despeses que comporta la tramitació i les de la inversió inicial per donar a conèixer el nou Segell distinitu, un cop assolit.
4. Les administracions han de potenciar més i millor les marques (de qualitat o distintives de l’origen) de la fruita; així mateix és convenient trobar la fórmula segons la qual el consumidor tingui seguretat d’aquesta qualitat o d’aquest origen en el moment d’adquirir el producte.
5. Es imprescindible que les administracions trobin la forma d’afavorir les concentracions de productors, a fi que aquests puguin defensar preus i establir línies de comercialització prioritàries.
6. Les administracions han de garantir una escrupolosa inspecció dels mercats a fi d’evitar que el gran comerç, especialment, barregi fruites de procedències diverses, confongui productes sense qualitat amb els que poden tenir denominacions o procedències clares, o que exposi productes de baixa qualitat denominant-los amb procedències que no són certes.

SLOW FOOD:
1. Les universitats –singularment la Universitat de Lleida- ha d’ofertar una formació de grau o de postgrau, assequible, sobre “agricultura ecològica” i models alternatius de producció alimentària agrícola de qualitat saludable incloent-hi la basada en llavors tradicionals.
la recerca universitària en OGM ha de fer-se en estrictes condicions de confinament. I no és tolerable que una universitat fonamenti la seva recerca en producció agroalimentària en l’estudi i la implementació dels OGM, o que en faci element cardinal de la seva experiència docent o investigadora.
2. La societat ha de reaccionar –també els col·lectius polítics- contra els OGM, no només per una qüestió preventiva pel que fa a la salut, sinó igualment per a la preservació de la sobirania alimentària, basada, necessàriament, en el dret democràtic a la tinença de les llavors pròpies.
3. Les administracions públiques han de vetllar –a través de Lleis o Codis de producció i consum- per l’ètica tant en la producció alimentària com en l’oferta d’aliments als consumidors: ètica social en la producció, ètica comercial en la transacció entre països, ètica en la salut pública en la producció i en la venda d’aliments.
4. Es necessari que els espais públics de consum (escoles, hospitals, residències, etc.) incorporin els productes pròxims, sans i ecològics en els seus processos de confecció de menús. Així mateix és imprescindible una formació transversal i bàsica en el sistema educatiu sobre l’alimentació en base al coneixement de productes i llurs propietats de proximitat, ecològics, respectuosos amb la salut i amb el medi.
5. Cal implementar un programa per a la constant recuperació de llavors i de productes agroalimentaris tradicionals: bancs de llavors, recerca sobre aquestes, suport als agricultors que produeixen en base a les llavors recuperades, etc.
6. Es important que l’administració pública faci difusió de la producció i del posterior consum de plantes amb components medicinals contrastats per la ciència, capaces d’afrontar processos pal·liatius en les malalties cròniques i capaces d’evitar el recurs als medicaments d’origen sintètic, en mans de les companyies transnacionals farmacèutiques.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA:
1. Caldrà potenciar les Cooperatives agràries de Catalunya –amb recursos propis i amb decidit suport econòmic de l’Administració- com a centres de distribució de productes agroalimentaris de proximitat, produïts i elaborats entre els socis cooperatius.
2. Es imprescindible que la Llei reconegui les Seccions de Crèdit de les Cooperatives agràries de Catalunya, que les protegeixi i que en tingui l’efectiu control de tutela. Les Seccions de Crèdit són una font d’estalvi i alhora de capitalització agrícola per a les inversions en les explotacions agroramaderes dels associats i col·laboradors.
3. Les Cooperatives han d’esdevenir veritables centres de serveis al món rural on, precisament, aquests manquen: comerç, artesans professionals, etc. Han d’esdevenir centres de recursos per a la facilitat de la vida quotidiana dels pobles.
4. Les Cooperatives agràries avalen el criteri que l’alimentació humana és fonamental per a la qualitat de vida, per a la salut. I avalen la producció sostenible i saludable dels aliments sorgits del camp.

UNIÓ DE PAGESOS (U.P.):
1. Davant els comportaments abusius dels mercats de la distribució alimentària, és forçós que les Administracions facin complir les lleis del mercat, pel que fa a la lluita contra la col·lusió, a favor de la lliure competència, establiment de regles comercials que no enfonsin els preus percebuts, etc. Hi ha suficient regulació legal com perquè la situació d’abús de preeminència de les companyies distribuïdores es vegin obligades a ajustar-se a les condicions de la legalitat.
2. El Govern de Catalunya ha d’unificar totes les seccions executives que tenen a veure amb la cadena alimentària en un sol marc d’actuació sota una sola conselleria o en un òrgan transversal: l’etiquetatge, la comercialització dels aliments, la inspecció sanitària i tributària d’aquests, la correcció de la competència dels mercats, el control de la publicitat sobre els aliments, etc.
3. Cal refer les condicions de la pluralitat d’oferta en el camp dels productes alimentaris, de manera que les superfícies comercials no contradiguin la llibertat d’elecció dels consumidors, fins i tot en els seus linials d’exposició i venda. Aquesta pluralitat d’oferta es manifesta especialment necessària en les poblacions en què només hi ha una superfície comercial alimentària.
4. Es imprescindible arbitrar mesures que siguin capaces d’augmentar significativament la població activa en el camp català a fi d’assolir major quotes de producció en el terreny de la sobirania alimentària i de garantir el conreu de les terres agrícoles, com a forma d’extensió de la producció i com a sistema de poblament del món rural.
5. El Govern ha d’escoltar el sector agroramader abans de planificar el pressupost de la Conselleria d’Agricultura. Això és especialment important quant al Programa de Desenvolupament Rural, que és on hi ha la gran majoria dels recursos econòmics adreçats al sector i on es descrieun les directrius prioritàries de la política agrària. El PDR actual ha de revisar els gruixos i la destinació de les seves partides, orientant les prioritats reals del món agrari català.
6. Es manifesta la necessitat d’ajudar públicament els emprenedors del camp català, a fi d’assegurar el relleu generacional i d’innovar en les formes i tècniques de producció.
7. Cal reorientar i reequilibrar el terreny productiu atenent les necessitats alimentàries i les capacitats productives a Catalunya, de manera que el país produeixi tot allò que li permet el sòl i el clima i de forma que s’evitin les exportacions massives d’un producte i les importacions, en canvi, de molts d’altres que haurien pogut ésser produïts al país.
8. Es necessària la comprensió dels barems pels quals s’ha de regir l’agricultura en la seva responsabilitat de gestió ambiental, i aquest esforç ha de tenir la justa compensació. Internalitzats els costos ambientals de l’agricultura i la ramaderia, la cura del territori i de la biodiversitat ha de ser reconeguda pel conjunt social del país, com es reconeix un treball qualificat i d’interès general.

CONSELL CATALÀ DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA (CCPAE):
1. Es constata l’existència de petites i mitjanes empreses de transformació de productes agraris i ramaders ecològics en tots els seus àmbits, com a potencial català en aquest camp i com a base per a creixements harmònics.
2. L’Administració ha de reconèixer les pèrdues en les explotacions agràries que fan la conversió de producció convencional a producció ecològica, almenys durant els primers temps, i compensar-ne la renda amb la finalitat que les dificultats de la reconversió no siguin dissuassores davant la possibilitat de l’agricultura ecològica.
3. L’Administració ha de vetllar perquè no es produeixin contaminacions des d’explotacions veïnes en les que són ecològiques: OGM, fitosanitaris, etc., altrament, determinats cultius no seran mai viables si es volen produir sobre la base ecològica.
4. Es constata l’escassetat de la investigació en matèria de producció agroramadera ecològica. I igualment es constata la poca informació del que implica la reconversió a aquesta agricultura. Es denota la manca de possibilitats de formació per als agricultors que vulguin iniciar la producció ecològica: ni professional, ni contínua, ni universitària.
5. Es una exigència que l’IRTA obri línies de recerca en matèria de producció i de transformació alimentària ecològica.
6. L’Administració ha de plantejar-se el suport a la comercialització de la producció ecològica catalana així com a la creació de punts de venda i sistemes de transport d’aquesta producció, atès que és menor i que no suporta fàcilment els costos externs a la producció.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada