divendres, 7 de maig de 2010

No s'acaba mai.


Avui, els diaris de Lleida publiquen a tot estrep la nótícia que l'ACA segueix amb el projecte de portada d'aigua del Segre a Barcelona. L'ACA ho ha desmentit a mig matí.

Es tracta d'un fantasma que s'arrossega per la llarga vall del riu lleidatà des d'abans i tot de la construcció de l'embassament de Rialp. Quan les obres de l'enorme paret d'aquest pantà van començar, un rumor intens afirmava que l'aigua embassada era no pas per als regadius de Lleida, sinó per assacicar la set de l'àrea metropolitana barcelonina. Ho negaven els socialistes, autors de l'execució de l'obra. I ho negaven els convergents, espectadors atònits (com atònits van continuar amb el projecte del Segarra-Garrigues, fins que ICV va proposar l'esmena a la Llei d'acompanyament dels Pressupostos de l'Estat de 1995, que va triomfar).

Durant els inacabables mesos de la sequera última que hem sofert, a propòsit de la mal canalitzada informació governamental sobre mesures pal·liatives i a propòsit d'unes estaques de "replanteig" a la capçalera del Segre, el fantasma es va revifar i va córrer amunt i avall amb el seu llençol blanc abrusat de sol i ple de pols.

Després d'aquest episodi, la Generalitat es va posar de veres a fer els deures que no s'havien fet en vint anys: assegurar que Barcelona tindria aigua sense necessitar transvasaments, i tant el Llobregat com el Ter recuperarien cabal. De deures, se n'han fet uns quants, no menors: recuperació d'aqüífers, dessalació d'aigua marina, reutilització terciària d'aigua residual, mesures d'estalvi en el consum, reparació de canonades per evitar-hi fuites i pèrdues... I un Pla hidrològic que és actualment a informació pública que preveu les accions hídriques a Catalunya i la suficència d'aigua a tot arreu des del 2015 fins al 2027. No hi ha en el text ni una mínima referència a transvasaments o interconnexions! Però el fantasma del Segre segueix udolant entre pollancres, fulls de diari i ones hertzianes. Per què?

Hi ha interessos múltiples amb l'aigua i amb la gestió d'aquest bé. Hi ha interessos polítics, partidistes, i interessos econòmics. I també hi deuen haver interessos estratègics (erronis, segurament).

Qui escriu no està d'acord amb els postulats d'aquells lleidatans que afirmen que amb la modernització dels regadius d'Urgell, els estalvis d'aigua poden ser transferits a l'Area Metropolitana barcelonina a canvi d'inversions (o de pagament líquid). Efectivament, cal modernitzar els regadius històrics del Canal d'Urgell; i cal estalviar aigua a través d'aquesta acció. Però els estalvis hídrics els necessitem al territori que els genera -el nostre- per a la pendent i urgent industrialització agroalimentària. Una cosa és el socors degut -si cal, quan calgui- i una altra és vendre'ns allò que ha de fonamentar el nostre futur al segle XXI. O entrem en el sector secundari de la indústria alimentària (consumidor d'aigua), i en el terciari del comerç de la producció, o l'agricultura sola no podrà generar el valor afegit que assegura rendes, creixement econòmic i arrelament humà. Per posar un exemple, segurament aclaridor: l'"Illa Càrnia" que ens cal amb urgència construir al Pla de lleida si volem afrontar els problemes cíclics dels nostres escorxadors, necessitarà aigua. Es només un exemple de tants que podríem ressenyar. Nosaltres no tenim gaires béns, i el més preat que posseïm és tot just l'aigua. No rebem -tot i la millora notòria dels darrers anys de govern progressista- gaires inversions productives vingudes de la planificació de la Generalitat o de l'Estat. Però no podem canviar inversions per aigua; simplement perquè les inversions no són un recanvi, sinó un deure distributiu de l'administració pública.

El fantasma del transvasament del Segre potser no dormirà mai el son dels justos -que és on el voldríem-, però caldrà combatre'l i combatre qui el desperti i l'atiï, sigui d'ací o d'allà, dels uns o dels altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada