El CEL i el SOL del Solsonès.

Acabo de tornar de Solsona. Hi he tingut dues entrevistes amb representants d'entitats: del CEL (Centre d'Estudis Lacetans) i del "SOL del Solsonès". De manera que puc ben dir que avui, he estat en el cel i al sol.

El Centre d'Estudis Lacetans és una institució de voluntariat que estudia el patrimoni arqueològic de la comarca solsonenca, la seva història, el patrimoni natural i bio-divers, i que exercita la fotografia de natura. Aquestes quatre seccions constitueixen, avui per avui, un Centre d'Estudis que ja fa deu anys llargs que camina. El CEL edita "Oppidum", una revista extraordinària d'assajos i d'estudis comarcals. Compta amb ajuts de l'Ajuntament de Solsona i del Consell Comarcal del Solsonès... Uns ajuts volenterosos però del tot insuficients per a la intensitat amb què treballen els estudioses i les estudioses del CEL.

Catalunya té la sort infinita de tenir centres d'investigació, d'estudis i de divulgació del patrimoni local o comarcal, nats de l'empenta del voluntariat amb prurit nacional i cultural. El CEL és un més que se suma a la llarguíssima llista. I tots aquests centres despleguen -amb angoixes econòmiques- la seva labor, perquè no tenen ni el recolzament clar i ferm de les administracions catalanes (entre elles, la Generalitat) ni el favor popular per a la seva importància. A Catalunya, en matèria de cultura patrimonial i de recerca etnològica, encara som a l'època neolítica. I aquesta pena passa mentre les eleccions a la presidència del "Barça" (oh glòria de la nació!) ocupa tota hora i tota franja d'emissió dels noticiaris i de programes divulgatius o de xafarderia. Som així, nosaltres, què carai!

El "SOL del Solsonès" és una altra cosa. Es tracta d'una entitat creada per l'Enric -a qui he promès de reconèixer-ne el valor en aquests apunts- per a l'ajuda a les persones que han caigut víctimes de les drogodependències i a aquelles altres que sofreixen, per causes similars, malalties mentals o inestabilitas psíquiques severes. El "SOL" té actualment cura d'una seixantena de persones, que no és poca cosa per a una entitat nascuda de la iniciativa privada i personal d'un home.

El SOL manté ocupats els seus residents, que treballen en una empresa, durant tot el dia laborable amb activitats i tallers de tota mena. Avui mateix, a més de la mostra del treball fotogràfic dels residents, suspesa en el mur del passadís de la seu social, hom estava preparant un taller -com cada dissabte- de cuina. La sala de cine-fòrum era preparada... I en les prestatgeries s'arrengleraven mostres de peces de ceràmica i bosses contenint fulles seques i espigues d'herbes i de plantes aromàtiques.

L'Enric m'ha dit: "algun dels nostres atesos no era gran cosa més que un animaló al carrer: perseguit, malnodrit, embrutit per la intempèrie i per les dures circumstàncies de qui viu al marge. Els hem donat consciència de dignitat. I mirem de fer-los a mans una disciplina que els capaciti per al treball productiu".

L'Enric, un home molt conservador, que confessa que l'esquerra política es preocupa dels vessants socials de la comunitat més que no pas la dreta ho fa per al món del diner, no votarà mai -segurament- ICV. Però jo li reconec el valor de la seva empresa. I la singularitat d'haver-la construïda tot i ser un home molt conservador d'idees. De fet, no deu haver descobert encara que ja no n'és, de conservador; que s'ha convertit en el "missioner" dels pobres que volia ésser de jove i que no va poder culminar en la seva persona adulta.

En acomiadar-me'n, he pensat si els prejudicis amb què ens movem per aquest món estantís no ens impedeixen de veure de veritat aquest SOL nostre que, com diu l'Enric, "surt de franc, a diari, per a tothom".