Màrius Torres.

Dimecres passat, va reunir-se la Comissió de Política Cultural del Parlament. Hi va comparèixer el col·leccionista d'art (ell no vol anomenar-se mecenes, i potser té raó) Antoni Vila Casas. Jo només el coneixia d'anomenada. I d'anomenada coneixia vagament la seva labor de col·leccionista d'art. La seva exposició va ser més que interessant per a mi, i, segurament també, per a la resta de diputats i diputades. Vaig preguntar-li si a l'hora d'elegir les peces que adquiriria, tenia prou en compte els artistes catalans, consagrats o emergents, de més enllà de l'àrea barcelonina. Crec que el Sr. Vila Casas va entendre perfectament que el meu interès era a saber si també considerava aquesta plèiade de creadors i creadors que amb prou feines si són coneguts del gran públic perquè viuen i treballen en els seus obradors i estudis a més de cent quilòmetres de la Plaça de Catalunya barcelonina. Ell em va dir que sí. I em va posar l'exemple d'en "Goyo", de qui la seva Fundació té alguna obra. I després em va posar l'exemple d'en Leandre Cristòfol, del qual posseeix una obra... Jo em vaig adonar que -per les raons que siguin- la Fundació Vila Casas considerava ben poc l'art de la perifèria geogràfica de Catalunya, llevat que fos molt conegut i/o valorat... Res de nou sobre aquesta terra nostra!

Un cop aquesta compareixença va ser substanciada, la Comissió va entrar en la matèria de les Propostes de Resolució. Jo n'havia registrat una en nom del meu Grup Parlamentari, en companyia dels altres dos Grups que també donen suport al Govern. Que s'aprovaria era cantat, en conseqüència. La sorpresa agradabilíssima va venir quan la votació va ser per assentiment, és a dir: unànime. La Resolució demana la implicació del Govern de la Generalitat en els actes del "Centenari de Màrius Torres". I té la demanda que la Institutció de les Lletres Catalanes editi un opuscle sobre el poeta: vida, context històric i antologia de textos.

No calia, però vaig voler justificar la proposta tot recordant l'altíssim valor de l'obra de Torres, la seva dificultat a ser coneguda per part del gran públic de Catalunya, la singularitat en què i en com va ser escrita, i l'originalitat d'una poesia que -aïllat el poeta- és perfà a cavall del Noucentisme català i del Simbolisme europeu.

Que la Institució de les Lletres Catalanes editi un opuscle no resoldrà gran cosa sobre la coneixença general de l'obra de Màrius Torres, però tot gra ajuda a fer graner. I a les Terres de Ponent, tot gra és una part imprescindible d'un llarguíssim treball per a fer-ne present la creació cultural a tota Catalunya. En ple Segle XXI, les coses són encara així, com demostren tantes evidències!

Reescric la Resolució:

Proposta de Resolució
sobre el centenari del naixement de MÀRIUS TORRES.

Exposició de Motius,

Durant tot l’any 2010. Lleida celebra l’”Any Màrius Torres”, en escaure’s el centenari de la naixença del poeta lleidatà.

Les institucions i les entitats culturals de la ciutat han preparat un seguit d’actes en homenatge al poeta i per a la major divulgació de la seva obra literària, inscrita a cavall del Noucentisme i del Simbolisme.

La Generalitat de Catalunya no ha de restar al marge d’un esdeveniment d’aquesta importància; ans al contrari, ha d’impulsar les accions que entengui possibles i més pertinents per donar a conèixer al gran públic l’obra, encara poc llegida, de Màrius Torres i tota aquella altra que s’ha escrit a l’entorn d’aquesta i de la personalitat del poeta.

És a tal fi, que els Grups PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA presenten la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a sumar-se a les activitats que hom endegui durant l’any 2010, en ocasió del centenari del naixement del poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 - Puig d’Olena, 1942) per a la divulgació de la seva figura i de la seva obra. I en particular, a incloure Màrius Torres dins la sèrie de quaderns de centenaris que edita la Institució de les Lletres Catalanes.