Un riu jo sóc, d'una dotzena de cascades.Tot avall m'ho enduc sens compassió:
de la blancor que deixen les nevades
fins a la sal del mar de l'última estació!
Tota cosa arrossego dins de mon corrent:
el que duc avui, ja no serà demà present.
Solució: l'any.
Bon dia Francesc! em dic Àlvar Llobet i vam coincidir en un debat a Balaguer sobre les consultes sobiranistes i la independència de Catalunya. Jo el moderava. He estat llegint el teu bloc i només puc felicitar-te com també pel discurs que vares realitzar dimecres passat al Parlament. Jo estic treballant en un diari digital anomenat Directe.cat i també en la seva variant de ponent, Araponent.cat. Aviam si tornem a coincidir. Molta sort!
ResponElimina