Quan, fa un parell de mesos, acabàvem en ponència el dictamen sobre la Llei de la llengua aranesa (que no no s'ha vist en Ple, perquè el PP el va recórrer al Consell de Garanties Estatutàries), vam haver de resoldre sobre l'ús lingüístic de l'Administració central a l'Aran. No n'hi ha gaire, d'administració central, allà; però calia resoldre aquesta qüestió. Vam decidir (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) que faríem de l'occità la llengua "d'ús preferent" en el territori aranès per a tota instància administrativa depenent de l'Estat. Cal aclarir, per si de cas, que en la resta de casos, l'occità és llengua pròpia i, per tant vehicular. El PP no va estar d'acord amb la nostra decisió majoritària. Emparant-se en la sentència del TC sobre l'Estatut, va dir que aquella clàusula de la "preferència" era inconstitucional. I per això va portar el text de la ponència al Consell de Garanties Estatutàries, que ha acabat resolent que la proposta de la ponència s'adiu tant a l'Estatut com a la Constitució.
No m'ha sorprès (però m'ha ofès) la decisió de la Defensora del Pueblo de recórrer la Llei d'acoliida de la immigració a Catalunya al Tribunal Constitucional. Dic que no m'ha sorprès perquè conec la manera d'actuar del personal enquistat en l'Espanya invertebrada. Passarà sempre que en tinguin possibilitat.
En un sobre tancat he introduït el meu criteri sobre allò que sentenciarà el TC: "el precepte de la Llei, fent del català la llengua preferent d'aprenentatge de la població immigrada a Catalunya no s'adpata a la Constitució, llevat que s'interpreti... etc."
El TC és lent. Però si els déus ens donen vida fins que es pronunciï, estic segur de gunayar la juguesca.
Això si abans Catalunya no ha endegat la unitat política nacional i no s'ha plantat davant la Moncloa, davant les corts Generals i davant el TC (i tutti quanti) dient que s'ha acabat la virolla. I que les regles del joc no les pot fer una part unilaterlament, i que, si Espanya vol continuar jugant la partida històrica, ara les regles han de canviar.
I si Espanya s'hi nega (cosa més que previsible) aleshores cal que Catalunya jugui un joc diferent al joc de la contrapart: si la contrapart ho fa amb pilota, Catalunya ho ha de fer amb naips, o amb l'escaquer. Fins que les costures es desencaixin.
I llavors, qui serà el nou encaixador de costures? L'encaixador de les noves costures, bon encaixador serà. Si hi ha encaix per a les noves costures, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada