Punt de vista Organització política:
1.1. Seguir desgovernamentalitzant la cultura.
1.2. Major transversalitat. Vicepresidència amb educació, universitats, acció social.
1.3. Cohesió de les polítiques governamentals culturals: interseccions IRLL, ICIC, ILC, CONCA: sinèrgies.
Punt de vista de capacitat de Gestió Econòmica:
2.1. Arribar almenys al 2% de tot el pressupost anual. Finals de legislatura.
2.2. 1% cultural: 20% a la creació.
Punt de vista d’Accessibilitat universal:
3.1. PECCAT com a garantia d’accés universal als equipaments de consum i de creació culturals. Incorporació Entitats Culturals i Ateneus.
3.2. No només construcció civil, sinó també i sobretot continguts: intangibles territorials, accions territorials... Xarxes!
3.3. Programa públic de la “Masoveria per a la creació”.
3.4. Universalització de l’accés a les noves tecnologies: llibre electrònic, digitalització, programaris lliures, accés gratuït als béns digitalitzats de la Generalitat...
3.5. Elaborar el “Pla de Museus” amb la finalitat d’establir una veritable “xarxa” museística catalana, capaç d’interpretar història i creació artística.
3.1. PECCAT com a garantia d’accés universal als equipaments de consum i de creació culturals. Incorporació Entitats Culturals i Ateneus.
3.2. No només construcció civil, sinó també i sobretot continguts: intangibles territorials, accions territorials... Xarxes!
3.3. Programa públic de la “Masoveria per a la creació”.
3.4. Universalització de l’accés a les noves tecnologies: llibre electrònic, digitalització, programaris lliures, accés gratuït als béns digitalitzats de la Generalitat...
3.5. Elaborar el “Pla de Museus” amb la finalitat d’establir una veritable “xarxa” museística catalana, capaç d’interpretar història i creació artística.
Punt de vista Legislatiu:
4.1. Llei de les Arts.
4.2. Revisió de les Lleis del Patrimoni i de Museus.
4.3. Estatut de l’Artista i de l’Artesà.
4.3.1. Protecció dels treballadors de la Cultura.
4.4. Creació de l’Agència del Cinema.
4.1. Llei de les Arts.
4.2. Revisió de les Lleis del Patrimoni i de Museus.
4.3. Estatut de l’Artista i de l’Artesà.
4.3.1. Protecció dels treballadors de la Cultura.
4.4. Creació de l’Agència del Cinema.
Punt de vista de la Promoció i la Internacionalització:
5.1. Promoció territorial homogènia: la creació fora de l’àrea metropolitana.
5.2. Codi de transparència en el suport a la creació i al consum culturals. Programes plurianuals i no subvencions fora de concurrència pública.
5.3. Projecció Internacional sostinguda (projectes públics, ajuts a artistes...)
5.4. Unificació accions IRLL i ICIC. Recursos ICIC a “Indústria”.
5.1. Promoció territorial homogènia: la creació fora de l’àrea metropolitana.
5.2. Codi de transparència en el suport a la creació i al consum culturals. Programes plurianuals i no subvencions fora de concurrència pública.
5.3. Projecció Internacional sostinguda (projectes públics, ajuts a artistes...)
5.4. Unificació accions IRLL i ICIC. Recursos ICIC a “Indústria”.
Les Arts paradigma de modernitat:
6.1. Pla de les Arts Visuals per a la concreció d’una “Xarxa de Centres” de creació d’art visual.
6.2. Desplegament de la Llei del Cinema i de les polítiques de l’audiovisual.
La Cultura Popular, valor patrimonial i participació: instrument d’interculturalitat.
La Cultura com a jaciment de treball i com a indústria (ICF).
INFRAESTRUCTURES / PATRIMONI:
* Nous equipaments, sí; però considerant la territorialitat. Equipaments privats d’ús social a incorporar al PECCAT. Considerar les Escoles d’Art municipals. Accés universal.
* Equipaments sí, però ara cal prestar atenció al seu rendiment: omplir-los. Organització de xarxes d’exhibició (oportunitats universals consum i producció). Considerar la producció ideosincràtica dels territoris. Programació pública com a oferta universal.
* Activar el Pla de Museus.
PROMOCIÓ DEL CATALÀ I DE LA CULTURA CATALANA:
* Cal pensar la cultura en clau de Territoris de parla i de cultura catalanes: PP.CC.
* El paper de l’IRLl i la seva coordinació amb el CONCA. I així també la Institució de les Lletres Catalanes.
* Incentivar els lectorats en les universitats de països amb més contacte amb Catalunya.
* Delegacions a l’Exterior com a promotores de la llengua i la cultura. Missions culturals i esdeveniments no necessàriament “singulars”. Programació de presència constant, promoció de creadors i de traduccions.
* Incorporar el País Valencià a l’IRLl i establir una BASE DE CONSENS del treball promocional de l’Institut.
* Un Pla d’Ajuts a la promoció exterior de creadors i de produccions (teatre, literatura, cinema, música, cultura popular, cuina). Idea intergovernamental.
* Impulsar la indústria del cinema i de l’audiovisual i projectar-la a l’exterior. “Xarxa de Pantalles Cinematogràfiques” a Catalunya. Projecció de la “Filmoteca” (fundació).
* L’ICIC com a fons públic de finançament de la cultura.
RELACIONS AMB L’ESTAT:
* Exigència de l’acompliment de l’Estatut (competències i traspassos). Competència plena en Cultura (Ministerio? ----- 44% Madrid / 14% Catalunya).
* Tancament de traspassos pendents: Museu Arqueològic de Tarragona.
* Fons documentals de l’Arxiu de la corona d’Aragó.
* Retorn dels “Papers de Salamanca” encara pendents. I els dels municipis i particulars no reconeguts. Diplomàcia i complicitats i no paranoia, com a camí.
* Nosaltres també tenim deures pendents: documents de l’ACA per a l’Arxiu de Barcelona i els de Poblet (Tarradellas) a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
* El cas del Diocesà i Comarcal de Lleida: unitat indisgregable de la col·lecció i pacte per a itinerància.
AJUTS A LA CREACIÓ:
* Reformulació competencial del CONCA (plena autonomia) i major dotació per als seus ajuts (50 M€). Funcionament per “Contracte Programa”.
* Reformular el marc competencial dels organismes que tenen línies de suport a la producció cultural i a la creació: IRLl, ILC, ICIC, CONCA) en base a consensos amplis amb el sector.
* Repensar l’ICIC com a gran instrument de suport a les “Indústries Culturals”. Un instrument creditici al servei de la cultura.
* Rellevància de les “Indústries Culturals” en el marc de la “nova economia”: innovació – universitat – indústria. ACORD ESTRATÈGIC EMPRESES DE LA CREACIÓ CULTURAL / GOVERN.
CONCLUSIONS:
* Desgovernamentalització, participació del sector i promoció/projecció..
* Grans acords amb el sector de la creació, de la distribució-exhibició, de la producció i de la indústria. ACORD ESTRATÈGIC PER A LA CULTURA.
* Polítiques transversals i en el marc dels drets i dels avenços en “benestar”. Lligam Cultura – Educació.
* Repensar els objectius i els instruments dels organismes oficials de la cultura.
6.1. Pla de les Arts Visuals per a la concreció d’una “Xarxa de Centres” de creació d’art visual.
6.2. Desplegament de la Llei del Cinema i de les polítiques de l’audiovisual.
La Cultura Popular, valor patrimonial i participació: instrument d’interculturalitat.
La Cultura com a jaciment de treball i com a indústria (ICF).
INFRAESTRUCTURES / PATRIMONI:
* Nous equipaments, sí; però considerant la territorialitat. Equipaments privats d’ús social a incorporar al PECCAT. Considerar les Escoles d’Art municipals. Accés universal.
* Equipaments sí, però ara cal prestar atenció al seu rendiment: omplir-los. Organització de xarxes d’exhibició (oportunitats universals consum i producció). Considerar la producció ideosincràtica dels territoris. Programació pública com a oferta universal.
* Activar el Pla de Museus.
PROMOCIÓ DEL CATALÀ I DE LA CULTURA CATALANA:
* Cal pensar la cultura en clau de Territoris de parla i de cultura catalanes: PP.CC.
* El paper de l’IRLl i la seva coordinació amb el CONCA. I així també la Institució de les Lletres Catalanes.
* Incentivar els lectorats en les universitats de països amb més contacte amb Catalunya.
* Delegacions a l’Exterior com a promotores de la llengua i la cultura. Missions culturals i esdeveniments no necessàriament “singulars”. Programació de presència constant, promoció de creadors i de traduccions.
* Incorporar el País Valencià a l’IRLl i establir una BASE DE CONSENS del treball promocional de l’Institut.
* Un Pla d’Ajuts a la promoció exterior de creadors i de produccions (teatre, literatura, cinema, música, cultura popular, cuina). Idea intergovernamental.
* Impulsar la indústria del cinema i de l’audiovisual i projectar-la a l’exterior. “Xarxa de Pantalles Cinematogràfiques” a Catalunya. Projecció de la “Filmoteca” (fundació).
* L’ICIC com a fons públic de finançament de la cultura.
RELACIONS AMB L’ESTAT:
* Exigència de l’acompliment de l’Estatut (competències i traspassos). Competència plena en Cultura (Ministerio? ----- 44% Madrid / 14% Catalunya).
* Tancament de traspassos pendents: Museu Arqueològic de Tarragona.
* Fons documentals de l’Arxiu de la corona d’Aragó.
* Retorn dels “Papers de Salamanca” encara pendents. I els dels municipis i particulars no reconeguts. Diplomàcia i complicitats i no paranoia, com a camí.
* Nosaltres també tenim deures pendents: documents de l’ACA per a l’Arxiu de Barcelona i els de Poblet (Tarradellas) a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
* El cas del Diocesà i Comarcal de Lleida: unitat indisgregable de la col·lecció i pacte per a itinerància.
AJUTS A LA CREACIÓ:
* Reformulació competencial del CONCA (plena autonomia) i major dotació per als seus ajuts (50 M€). Funcionament per “Contracte Programa”.
* Reformular el marc competencial dels organismes que tenen línies de suport a la producció cultural i a la creació: IRLl, ILC, ICIC, CONCA) en base a consensos amplis amb el sector.
* Repensar l’ICIC com a gran instrument de suport a les “Indústries Culturals”. Un instrument creditici al servei de la cultura.
* Rellevància de les “Indústries Culturals” en el marc de la “nova economia”: innovació – universitat – indústria. ACORD ESTRATÈGIC EMPRESES DE LA CREACIÓ CULTURAL / GOVERN.
CONCLUSIONS:
* Desgovernamentalització, participació del sector i promoció/projecció..
* Grans acords amb el sector de la creació, de la distribució-exhibició, de la producció i de la indústria. ACORD ESTRATÈGIC PER A LA CULTURA.
* Polítiques transversals i en el marc dels drets i dels avenços en “benestar”. Lligam Cultura – Educació.
* Repensar els objectius i els instruments dels organismes oficials de la cultura.
* Transparentar processos.
* Promoció del CONCA com a garant de l’avaluació i de la promoció de la cultura.
* Equilibri territorial en els equipaments, en la promoció i en el consum culturals. * Cultura en “xarxa”. Participació activa dels Municipis.
* Crisi econòmica i cultura com a oportunitat.
* Indústries Culturals com a futur.
* PP.CC. un espai de diàleg i de creativitat.
* Promoció del CONCA com a garant de l’avaluació i de la promoció de la cultura.
* Equilibri territorial en els equipaments, en la promoció i en el consum culturals. * Cultura en “xarxa”. Participació activa dels Municipis.
* Crisi econòmica i cultura com a oportunitat.
* Indústries Culturals com a futur.
* PP.CC. un espai de diàleg i de creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada