El proper dia 28, al cementiri de Lleida, el Conseller Joan Saura presidirà un acte de culminació dels treballs per a la dignificació de les persones que van ser entarredes en una fossa comuna, víctimes dels bombardejos de la Guerra Civil i dels afusellaments duts a terme per part dels comandaments dels vencedors de la guerra. No sé quanta gent reposa allí, fins ara negligida per la dictadura i oblidada per la democràcia, fins avui.
El "Memorial Democràtic" té moltes virtuts, però la que em sembla més noble és la recuperació de les restes dels homes i les dones que van morir abatuts per la bèstia feixista.
No vull ser ni intolerant ni exclusivista. La reraguarda republicana va fer malvestats. Però és cert que els morts del costat revoltat han tingut memòria pública. Al cementiri de Lleida, una enorme creu de ciment, ajaguda sobre la terra que cobreix els ossos, fa molt de temps que és punt de referència per al record i per a les oracions.
L'alcalde Siurana va fer un gest per a les víctimes del feixisme: una urna de vidre, amb terra a dins, i una inscripció recorda tots els morts, inespecíficament... Però la terra que colga els republicans abatuts no ha estat recognoscible fins ara. Hem deixat passar trenta anys per damunt seu, sense que cap de nosaltres els saludés en la memòria. Jo em dolc de mi mateix, tal volta massa ignorant dels fets i massa desconeixedor de l'indret.
La historiadora lleidatana, Conxita Mir ha reivindicat llargament la dignificació d'aquelles persones fidels a la república, vençudes pel ferro i pel plom de la maquinària bèl·lica feixista. Fins ara no ha pogut veure culminat el seu desig, tan honest.
El 28 d'octubre, un mes abans d'una consulta democràtica per a la constitució d'un nou Parlament, serem definitivament honestos amb els nostres morts republicans. Tard, però finalment honestos amb ells. La dignitat que donem al seu lloc de descans, ens la tornen ells. Ells ens fan dignes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada