No diré res de ningú que no ho pugui dir de mi:
Les enquestes electorals que són pròximes a una convocatòria provoquen una eufòria difícilment contenible si juguen a favor; i una depressió abatidora si ho fa en contra. A mi -no ho nego- m'han fet efecte més d'un cop. Per això, darrerament, miro de beure-me-les barrejades amb aigua, i a poc a poc.
A CiU, tots els sondejos li van de cara. I ja fa temps que la cosa rutlla. Tant de cara, que la coalició es veu senyorejant la plaça de Sant Jaume i la presidència del Parlament. L'eufòria, però, és una mala acompanyant de la prudència. Heus ací que un dels dirigents de CDC ha començat a garlar, eufòric, pels descosits i a vessar-la ara sí i ara també. Es l'actitud connatural a la borratxera d'enquestes, begudes una després de l'altra a peu de barra: l'Aeroport de Lleida-Alguaire no s'havia d'haver fet... CiU reduirà en un 20% els treballadors públics... Un eurodiputat el va precedir, ara que ho recordo, amb despropòsits sense mesura.
Els valents de les pel·lícules de l'Oest americà es deixen acaronar les orelles pels clients del saloon. Llavors mostren les pistoles i hi fan jocs malabars, asseguren que l'enemic ja està abatut -és qüestió de minuts!-, engoleixen el got de licor d'una glopada, paguen fent sonar les monedes al mostrador, es cofen bé el barret i surten al carrer amb les cames separades, marcant el pas.
Sota d'una galeria, sempre hi ha el titular de la funerària preparat amb una cinta mètrica, esperant que el soroll dels trets ja sigui lluny, per prendre la mesura del cos estès a la pols, prop de la botxa que s'ha aturat. El barret no compta en la llargària corporal.
A la fi apareix l'home de judici, que sentencia alguna cosa així: jo, ja l'havia advertit. L'havia corregit sovint. Heus aci el president d'UDC, que camina sense ostentació aparent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada