Intervenció en el "miting" central de campanya ICV-EUiA (Barcelona, 20/N/10)

Volgudes amigues,
Amics volguts,

No he vingut, avui, a explicar-vos res. A dir-vos res de nou. Sóc davant vostre per confessar-me a vosaltres, que sou la meva sobirania.

En les interminables matinades d’aquesta duríssima campanya, que tan dignament desgranem, he tingut múltiples temptacions. Això és el que us confesso:

M’ha encaterinat la política fàcil, de solucions ràpides i senzilles: si ets jove, adhereix-te a l’empresari, sense condicions... perquè en ell és el teu futur!

M’han temptat els paradisos, on els rics tenen compassió dels pobres i per això els regalen motxilles amb pesades hipoteques i carmanyoles amb samfaina per a les vacances a terminis: “Aneu i gaudiu, que els vostres plaers són les divises nostres!”

M’han enlluernat les promeses de paisatges plens d’autovies a vessar, i d’horitzons amb xemeneies nuclears: oh, el paradís de l’energia! He sentit la temptació d’abandonar els conreus i els rius i els boscatges perquè diuen que són l’obstacle per a les noves urbanitzacions de la felicitat a la cartera!

M’ha vingut salivera quan m’han promès desgravacions, i regals, i carantonyes si abandonava la sanitat pública, tan prima, i abraçava una mútua de carns ben grasses... Si em batejava en la fe de les pensions privades i apostatava de les públiques, tan dels pobres! Ai, el miratge d’un oasi d’aigua per al poble, mentre els poderosos beuen bloody-mery a la terrassa d’un hotel de cent estrelles!

Volguts amics, amigues volgudes, assemblea meva,

M’han temptat les promeses d’un món en què els impostos es feien tan menuts com gotes d’aigua mentre la barra de la borsa creixia com els gratacels de lobbies i corporacions: aquest vertigen de la riquesa que diuen que també pot ser la meva!

I m’ha temptat les escoles que acullen nens, blancs de pell i blancs de credo, perquè són els infants de les elits.

He afluixat davant la temptació d’un món sense diferències racials, ni de credos: “cadascú a casa seva i Nostresenyor a la de tothom”. “bon vent i barca nova, que si t’he vist ja no me’n recordo!” Ah, les identitats que maten!

Perdoneu-me, perquè...

M’ha excitat l’enriquiment fàcil del tres per cent que no té càstig públic. Perquè m’ha encaterinat la facilitat de ser sobiranista avui, pescador de peixos amb cove de vímet demà, mesell monclovita abans d’ahir, però mai despentinat i sempre ben vestit amb corbata de patriota.

M’han temptat, sí. Però aquest home que es confessa no ha sucumbit. Sé que els cants de les CiUrenes deixen als seus peus pelats i blancs els ossos dels homes.

I ara us demano, a vosaltres que sou la meva sobirania, la fibra muscular dels braços meus, que m’ajudeu Que em feu fort i valent com vosaltres sou:

Fort per seguir fidel a la causa de l’equitat i de la fraternitat!,
Ferm en la defensa de les llibertats que hem conquerit!,
Segur en la construcció feliç de la diversitat!,
Constant en el treball per a una Catalunya equilibrada en tots els territoris seus!,
Bonista, sense vergonya de se ser bo i convençut de la bondat de la política!,
Sobiranista sense exclusions ni cap mena de rancúnia!,
Tan lila i tan blanc com sou vosaltres; com ho són els lliris dels nostres camps!,
Verd com els pebrots verds; i tan roig com els tomàquets que fan olor de tomàquet!

Ajudeu-me a ser com vosaltres sou, assemblea meva, sobirania meva:

Segador entre els pagesos de la meva terra, i forner que amassa i cou el pa dels pares nostres i dels nostres fills.

Perquè vosaltres sou l’esperança verda de la meva pàtria, el múscul de la seva acció.

Endavant, sí. Endavant!