Ara ja ho puc dir...
Vaig escriure aquest tríptic, d'urgència, al meu despatx del Parlament.
S'esqueien els dies crucials per a l'aprovació de la ILP que havia d'abolir les corrides de toros. En vaig fer una còpia per a cadascun dels ponents que eren contraris a la iniciativa i els la vaig lliurar a l'hemicicle.
Els poemes -no deuen ser gaire afortunats, no van canviar el seu parer, però van conquerir una rialla -en algú, malfiada- dels diputats al·ludits.
1.
CUARTO MENGUANTE.
(a la manera de García Lorca)
-a Rafael Luna, diputado-
-a Rafael Luna, diputado-
¿Quién arroja,
luna,
cristales de acero,
carámbanos de hierro
sobre mi carne de toro?
Mi sangre,
luna,
siembra amapolas
en el campo de arena,
espesas flores de mi dolor.
Si, de plata y marfil,
luna,
mi hermana no me sostienes,
¿qué luz de esperanza
beberà mi sed en el ruedo?
2.
IMPLORACIÓ.
(a la manera dels Psalms)
-a David Pérez, diputat-
No alcis,
David,
la fúria tremenda del teu braç.
Abaixo el meu front
de lliris i obsidiana,
rendeixo la força
que empeny el meu cos
als teus peus,
i et proclamo rei,
David,
de l’ivori que duc per corona,
del vellut de la nit que em cobreix.
No caigui,
David,
sobre meu
l’orgull del sobirà,
la luxúria del ferro,
la ira del cor que gaudeix
amb l’afront d’aquesta noblesa
que rendeixo
als teus peus!
3.
(a la manera dels Psalms)
-a David Pérez, diputat-
No alcis,
David,
la fúria tremenda del teu braç.
Abaixo el meu front
de lliris i obsidiana,
rendeixo la força
que empeny el meu cos
als teus peus,
i et proclamo rei,
David,
de l’ivori que duc per corona,
del vellut de la nit que em cobreix.
No caigui,
David,
sobre meu
l’orgull del sobirà,
la luxúria del ferro,
la ira del cor que gaudeix
amb l’afront d’aquesta noblesa
que rendeixo
als teus peus!
3.
VIGÍLIA.
(a la manera de Miguel Hernández)
-a Albert Rivera, diputado-
Desnudo como tú, en la ribera,
entre espinas de rosales verdes,
en el vacío denso de la noche
alta de jaras y de almendra,
hoy me velan las estrellas.
Mañana parto, camino de la arena.
Del río en la ribera,
entre clavos y la hiel de frutos en racimo
es de sal mi sudor, y de limón.
Llora mi madre escarcha.
Mi parto fué de agua y de canela,
junto al río, en la ribera de zarzales.
Moras de azúcar y viernes santo.
Mañana parto hacia la sed de la arena:
sólo soy un toro, blanca luna de agua roja.
Mi madre llora escarcha sobre el río.
Potser a algú li han fet somriure, però a mi m'han arribat al cor. Que alguna cosa hem d'aprendre dels toros i dels poetes. Felicitacions per l'èxit en la llei de l'abolició i bons desitjos per al proper 2011!
ResponElimina