dimecres, 12 de gener de 2011

Brasa que cal apagar.


El món està que crema.

Es una frase feta. Però, sota la meva perspectiva, la frase conté la veritat del moment que vivim. I em preocupa extraordinàriament. No per mi, sinó pels meus fills; i pels fills que són dels fills meus.

Qui nega el canvi climàtic, té dramàtiques mostres en les inundacions recents. Una d'actualitat penosa és la d'Austràlia. Desenes de morts. I també té sequeres que no són endèmiques, sinó circumstancials i subjectes a la nova climatologia: fam i subdesenvolupament.

Mentre s'esdevé això, a Tarragona (a tocar, com qui diu) el petroli es vessa a la mar. I si només fos a Tarragona, encara rai!

El Magrib és una revolta per causa de l'augment previst de preus per a matèries bàsiques. Desenes de morts. I la pólvora aquesta duu a Jordània, i vés a saber a quants altres països de democràcies inexistents o falsejades. Els preus dels aliments no són més que la punta d'una massa enorme de gel que oculta malestars innúmers sota l'aigua espessa.

Mentre passa això, l'integrisme religiós avança a galop. Els musulmans més clusos combaten els cristians. Per què? Desenes de morts. I els cristinas, per boca del seu líder, no deixen de mostrar-se en superioritat ètica, i mponents i imposants. I, arreu d'Europa, la islamofòbia guanya terreny entre les múltiples fòbies racials o culturals. Amenaces d'accions de terror ací i allà. I detencions i judicis. Tot és esca per a un foc que, ara, encara és embrionari.

Als Estats Units, la divisió ideològica ja comença a cobrar-se víctimes. Els conservadors són més integristes i més mercadòfils a mesura que es plantegen solucions progressistes universalitzables.

La Xina guanya terreny. Però el preu que n'han pagat i que en segueixen pagant els xinesos i les xineses és altíssim. I, així que Xina vagi invertint en els actius i els béns que posseeix les oligarquies o minories poderoses del món en vies de desenvolupament, aquest món també pagarà cara la renda que li plou del gran gegant asiàtic.

I mentre això passa, l'Africa negra roman en l'oblit i en la indiferència internacionals. Si fa, no fa, com Haití. Desenes de milers de morts. I una ràbia interna i externa que es congria i produeix gas explosiu, ara encara contingut en l'olla a pressió.

I Europa, objecte del desig indeturable dels "mercats". Ningú no sap qui són. O sí. Però ara més que mai els diners governen els segons, les hores, els anys de la política europea (i intenacional). La política democràtica és incapaç davant la dimensió gegantina dels capitals.

I mentre passa això, el marxisme continua arraconat, enteranyinat, profundament odiat. Com si el marxisme fos el sovietisme o el maoisme o tants ismes pèrfids com es van embolicar amb la capa de l'anàlisi sociològica i econòmica de Karl Marx. I l'ecologisme polític, mentrestant, de minories, sense que el poder el deixi avançar.

Tota Europa és un fogar de brases: manifestacions, vagues, impaciència i nerviosisme de la seva gent; amenaces governamentals, retracció de drets històrics, pell i ossos de les polítiques socials...

I mentre passa això, el món occidental no té cintura respecte de tots els altres móns. I vet ací que els móns d'una i altra banda del planisferi terrestre són un sol món, cada dia més. El conflicte internacional, ja no és un conflicte internacional, sinó civil.

No són, aquestes meves, anotacions dictades pel pessimisme. El que deixo dit no és novetat per a ningú. Són constatacions de fets contemporanis, sobre els quals convenen interpretacions humanes, anàlisis democràtiques i projectes intel·ligents de reconversió. Una molt i molt necessària reconversió de postulats, d'actituds i d'aplicació de valors morals. Perquè de les brases no podem anar a les flames. De les brases, se'n surt vessant-hi aigua, convertint-les en cendra, i fent que la cendra sigui adob per als camps que ens alimenten.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada