divendres, 11 de febrer de 2011

La lliçó egípcia.


Durant aquests llargs dies, el poble egipci m'ha eclipsat. Ell tan gran -enorme- i jo tan menut! El poble egipci feia història -sembla que hores d'ara culmina la seva gesta-, i jo només seguint -poca cosa de mi- les notícies d'aquesta immensa empenta popular, pacífica, obstinada, convençuda, heroica, netament democràtica (demos és poble i crassos és poder).

Avui he pensat això:

Els egipcis són àrabs mediterranis, musulmans la majoria. Fora que són egipcis, són com els marroquins, com els algerians. Marroquins i algerians poblen els nostres centres històrics. A Lleida, també s'esbarrien per les poblacions de caient agrícola: treballen al camp, a les granges, en la construcció, en els magatzems de fruita... Una immensa majoria de catalans (per desgràcia immensa, sí) se'ls mira de reüll: sospitosos d'ignorància, segurament subdesenvolupats, mísers amb tota seguretat, òbviament addictes a una fe estranya i impertinent a casa nostra, probablement expectants de favors socials en temps d'escassetat de recursos públics, qui sap si robadors de llocs de treball, potser carn de presó -com diuen a PxC i en massa despatxos del PP- ... Genèricament, els pagesos i els que no són pagesos també, els anomenen "moros". I qui així els anomena, sap que l'apel·latiu duu tota la càrrega ideològica, psicològica i històrica d'un menysteniment infinit.

Els egipcis són "moros". Tan "moros" com els nostres marroquins, com els nostres algerians.

Per extensió, els egipcis, són tan "moros" com els saudís, els jordans, els palestins, els sirians, els iraquians.... Aquí es confon l'àrab amb el muslmà. Aquí es confon el musulmà amb el magribí. Perquè aquí, sense sospita de cap mena, els musulmans són "moros" i els "moros" tant hi fa que siguin del nord d'Àfrica com del Creixent Fèrtil, com del país del Tigris i l'Èufrates. Un "moro" és un "moro"... Es "moro" l'emigrant de terra musulmana que té la pell bruna -no negra- . Com és "moro" qui té petroli i vesteix amb túnica llarga i turbant al cap. Els "moros", ja veieu: aquesta gent ancestral que duem -els catalans tant com els altres- en un imaginari col·lectiu medieval de lluita i de càstig. "Moros", sí: súbdits de monarques dictatorials i de mandataris no reials també dictatorials, corruptes, polígams, enriquits il·lícitament. Tots els prejudicis barrejats fent xup-xup en una olla que no para de bullir d'ençà que l'emigració és també musulmana àrab.

Però resulta que els "moros" d'Egipte han donat una lliçó al món. Si se'm permet de dir-ho, una altra lliçó al món. Perquè Nasser (fos com fos) va alçar l'orgull dels àrabs recent descolonitzats i els va tornar el sentit ètnic, el protagonisme de la història pròpia i l'herència d'una passat gloriós de cultura.

Però nosaltres -més pinxos que un gínjol, més cofois que un cup de vi, més revessos que el prejudici- seguirem mirant-nos els magribins per damunt de l'espatlla. I direm: "passa un moro".

La dels eipcis és na lliçó que cau com una bufetada a la galta dels prejudicis, com un llibre savi colpejant el carani dels demòcrates occidentals: la "moreria" ha fet història a Tuníssia. I l'està fent a l'Egipte. I la farà -un cop més- a la península aràbiga, a la riba àrab de la Mediterrània, i al Jordà, i à tota l'Àsia menor. I si no... al temps!

Mentrestant, nosaltres, suportant la impertinència dels "mercats", la usura bancària, el ganivet llescant en els drets conquerits amb suor i amb dolor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada