dijous, 7 d’abril de 2011

I Ell desféu el món en 100 dies.


En el retorn, fou l'Elegit. I l''Elegit es féu verb.

Llavors Ell, l'Elegit, es decidí a desfer el món creat. I va prendre cent dies, amb les seves nits, del calendari que regia des de l'origen dels temps, i digué: "Tot allò que és creat a favor dels humils, serà descreat. I tot allò que pesa sobre aquells que ara no passen pel forat d'una agulla, serà alliberat i passaran pel forat de l'agulla i regiran sobre la terra creada, perquè jo els he escollit".

I així, els primers dies Ell digué: "Tanquin-se les sales d'operacions dels hospitals que el poble baix té a l'abast". I els quiròfans tancaren les portes llurs la meitat de la jornada. I Ell, veient que estava bé, digué: "Transfereixin-se els estalvis dels hospitals públics a les clíniques dels escollits". I llavors es crearen convenis i crregueren les transferències.

En els dies següents, digué Ell: "Faci's la por de la vellesa entre els que treballen i suen el front". I dites aquestes paraules, Ell obrí les portes dels palaus de pensions i els portals de les cases privades de les mútues. I veié que estava bé.

En els dies terços Ell es mirà l'educació del món i veié que tot humà hi tenia dret similar. I, sabent que allò no estava bé, digué: "Facin-se nous concerts amb els col·legis que tenen la meva complaença". I així fou. I veient que estava bé, ordenà de traspassar diners de l'univers popular al menut sistema d'estrelles elegides. I els col·legis de l'univers saberen l'ombra sota els casals educatius de la seva elecció. I veié que estava bé.

En els dies quarts i cinquens, Ell digué: "Que res dels guanys dels rics no s'escampi entre els pobres quan aquells rics siguin cridats a mi, sinó que tot allò que ha estat seu en vida sigui ben dels seus hereus, cars aquests em són més afectes que no pas els desheredats i els que suen el seu front en el treball". I llavors la Llei que ordenava la balança s'invertí, i un plat sempre pesà més que no pas l'altre. I Ell veié que estava bé.Afegeix una imatge

I en els dies finals d'aquells cent que havia pres, Ell esguardà l'estol de corifeus de què es rodejà des de l'inici dels temps i els digué: "I vosaltres, que heu vist les meravelles que he obrat, ¿no direu que les he fetes amb la sensatesa que atorga la saviesa? ¿No direu que sóc el millor entre els millors? I llavors, els corifeus, tots a una, escrigueren paraules d'elogi en els diaris, digueren mots ponderats per la ràdio, alçaren el braç dret per confirmar la saviesa d'Ell, que en cent dies hagué desfet tot allò que fet era d'abans, quan Ell era absent i el desgovern governava sobre els homes i sobre les coses, sobre els animals i damunt les plantes.

I Ell sabé que estava bé. I decidí de descansar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada