diumenge, 8 de maig de 2011

Partits, campanya i gent.



Ja som en campanya un altre cop!

Veig les banderoles penjades en els fanals de la ciutat; i els autobusos curulls d'anuncis d'alcaldables; i hi ha missatges arreu de les ondes herzianes, i en el terra dels mercats dels pobres. I veig la gent, que passa indiferent davall dels rostres d'aparença feliç, penjats en l'aire d'una quinzena frenètica. I noto la gent, immune als missatges, a la publicitat, als compromisos dels candidats i candidates.

Sempre és així: una minoria pugnant per fer-se un lloc sota el sol, i una majoria -el carrer que bull- ignorant tot allò que no sigui els diners que queden en la butxaca petita dels pantalons, en el moneder, en la bitlletera... Ignorant tot allò que no sigui l'hora del partit de futbol.

No m'estranya. Per bé que m'entristeix, no m'estranya.

Els partits polítics són encara estructures del segle XIX. Potser del primer terç del XX. Antics, rovellats, d'una estètica decimonònica -a desgrat del facebook o del twitter, o de les pantalles tàctils amb que dónen inici a la carrera electoral.

Un poble, una ciutat, no necessita només governants honestos, espavilats, intel·ligents, amb vocació i amb entusiasme. Necessita saber que ella -la seva gent- és el melic de les raons de la política. La gent necessita saber que es compta amb ella per a la construcció de la ciutat, del poble. Vull dir que els homes i les dones -infants, joves, adults, ancians- volen sentir-se protagonistes de la història contemporània de la seva comunitat.

Si els governants locals no obren les portes de la seva gestió a aquests anhels -mai no verbalitzats, però inherents a l'ànima urbana- els partits de què sorgeixen, les oredenances que aproven, les materialitzacions que executen, seran sempre estranyes, alienes al cos individual i comú de la ciutadania.

Per això cal repensar els partits, el seus sistema comunicatiu, la seva pròpia corporeïtat revellida i anquilosada. No fan tanta falta els partits com les idees... Crec. I aquestes sorgeixen en els partits, gota a gota, lentament; però són una font fora d'ells.

Cap comentari:

Publica un comentari