dissabte, 9 de gener de 2010

Candidat.



No sé si el substantiu "candidat/a" té a veure poc o molt amb l'adjectiu "càndid/a". En tot cas -i en el meu cas- el joc de paraules té no poc interès. He encapçalat moltes llistes elctorals, al llarg dels anys. I en moltes ocasions, he tingut consciència que era una "candidesa" imaginar que podia ser electe... Un partit menut, amb poquíssims recursos, exigent, que reclama impostos per redistribuir riquesa i que exigeix una economia neta amb les finances i neta amb el planeta (una rima fàcil, perdoneu), té les coses molt peludes.

La constància nostra, l'obstinació en els principis i la dedicació a la gent, han acabat donant resultats. De manera que aquella "candidesa", si de cas, ja només ho va ser interior, patrimoni de l'ànima. En efecte, segueixo creient que la política és consubstancial a la paraula. Digueu-me "càndid", si us és grat...

En efecte, els únics éssers de la Terra que parlen som els humans. De manera que humanitat i política són indestriables. Digueu-me càndid, si us sembla, però jo segueixo creient que l'exercici de la política democràtica és l'únic instrument de les comunitats humanes que aconsegueix doblegar la tendència humana -també connatural- a l'acumulació de béns en mans d'uns pocs -o d'uns pocs territoris- en detriment de la majoria. L'equitat -segueixo pensant-i la igualtat d'oportunitats només l'assegura la política. I encara si aquesta és d'esquerres. Podeu dir-me "càndid" si us és grat: la història de la humanitat ¿no avala això que dic?

Avui, les meves companyes i els companys meus m'han escollit, doncs, primer candidat d'ICV per les Terres de Lleida al Parlament que ha de configurar-se l'any que som: el 2010.

Això és rellevant, per a mi, és clar. I molt. Però el que més m'ha commogut han estat les intervencions dels i de les responsables territorials del partit. Han estat d'una delicadesa exquisida, d'una esplèndida generositat, d'una companyonia extraordinària! Emocionat de veres, hi he pogut sentir l'escalf, el respecte sincer, l'afecte i la solidaritat espontanis amb la meva persona. Digueu-me "càndid"; però sento que ha estat una experiència fondament grata, joiosa i definitivament reconfortant.

¿Com retornaré a aquestes persones que militen en la humilitat d'ICV la seva tendresa amb mi i amb el projecte col·lectiu que som tots junts? L'amistat, la confiança, el lliurament, són càrregues dolces de sentir, però tan exigents com exigent és la responsabilitat de correspondre-hi amb la mateixa correspondència i amb la mesura de la feina ben enllestida. Feina d'un per als altres, que és l'exigència de la gent -potser també "càndida" d'ICV.

No em falta el coratge. No perquè jo en tingui molt, sinó perquè és amb cortage que m'alimenten les companyes i els companys. I reconec, satisfet, que és pel seu aliment que em faig gran.

Digueu-me "càndid", però sé que trobar nutrició en la mà amiga, en la paraula solidària, en la confiança aliada, no té preu.

M'agrada de seguir essent un càndid candidat. I prego als déus que no em canviïn.

1 comentari:

  1. De ben segur, Francesc, que passi el que passi ens retornaràs el caliu donat. Perquè qui bé treballa per assolir els objectius, ja ha acomplert amb els seus pròxims. Els resultats, paradoxalment, són el de menys. Un petó i ànims!!!

    Anneta, Balaguer

    ResponElimina