D'estrena.

Heus ací que finalment tinc bloc. Tota la vida d'anar amb llibretes i folis amunt i avall, i ara sóc davant d'una pantalla... Com al cinema, però a l'inrevés. Aquí es veu que sóc jo qui ha d'inventar el món i saber-li donar el just relleu.

La culpa, la tenen els Reis Mags, que ho trastoquen tot. Ahir van passar per casa i em van deixar un cabàs tapat i aquesta cosa anomenada bloc. El cabàs, no l'he volgut descobrir... Des de menut que la temença del carbó em revolta l'ànima. Amb el bloc, en canvi, m'hi he atrevit.

Com amb una joguina nova, ara que les fan tan complexes, plenes de botons i de perns, m'hi perdo. Vaig nèixer sense el gen tecnològic, jo. Es un defecte congènit més greu, avui, que no pas haver nascut home i barbamec.

Els Reis Mags són orientals. De l'Orient Pròxim, s'entén. Ahir al matí bé que devien ser entre Egipte i el Líban, abans d'embarcar-se cap a Catalunya. Em pregunto si van passar per Palestina... Que ho van fer per Israel, ho dono per descomptat. Els que no van poder-hi ser, a Palestina, van ser els manifestants que volien entrar, tot caminant, a Gaza. ¿Els van veure, els Reis Mags, a Egipte? Diuen que sí, i que van passar de llarg, enfeninats a dur-me aquest bloc nou de trinca; enfeinats a dur màquines i nines i telèfons mòbils i perfums a tants balcons d'Occident! A Gaza només hi entra la pena. La pena té passaport i salconduit. La pena; i, de tard en tard, els soldats de Sió, amb les seves armes i amb les ordres al punt de mira dels fusells. Els Reis Mags, ¿no tenen un regal per als infants de Gaza? El que és clar és que no tenen el do de tornar sensats els governants d'Israel (ni els seus aliats, tampoc). O potser no el volen atorgar, aquest do. Al cap i a la fi, tampoc els governants àrabs no semblen reclamar-lo. Es comprensible: allò que no vulguis per a tu, no ho desitgis per als altres.

El cas és que jo estreno bloc, com una criatura amb sabates noves.

Quantes criatures necessiten sabates noves, en aquest món de pols i pedres? Quantes criatures han trobat sabates noves al balcó? I mira que hi van deixar un poc de panís -transgènic, segurament, encara que ells no ho sabien- i un poc d'aigua per als camells!

Hi ha una mena de tristesa a l'aire, el dia de Reis. A migdia, als carrers, els nostres contenidors de brossa vessen de material d'embalatge -mal seleccionat, naturalment-. Hi ha una mena de tritesa a l'aire... Al migdia, als carrers de Jericó, no hi havia material d'embalatge. Ni als carrers pobres de Managua, o de Bogotà, o de Delhi...

Però jo vaig d'estrena.

Els meus pares, el dia de Reis em deien "...i ara, conserva-ho. No ho facis malbé, sents?"

Hauré de conservar el bloc. No fer-lo malbé. Encara que sigui en memòria dels infants de Gaza, de Managua, de Delhi, o de Bogotà.

Ho prometo!