diumenge, 24 de gener del 2010

"La llotja", el Palau de Congressos de Lleida.


Lleida, de fa anys, ha mostrat més que sobradament la seva vocació firal. Són moltíssims els certàmens, les mostres, les fires, que organitza la ciutat al llarg de l'any. Darrerament, la ciutat també ha revel·lat una capacitat i una atracció molt grans per a l'organització de congressos i de convencions, lligats a les fires o al marge d'aquestes. Són ja nombroses les entitats que trien Lleida per celebrar-hi les seves reunions de treball o per per presentar-hi les seves novetats empresarials: productes, línies de recerca...


Aquestes circumstàncies les coneixíem l'ex paer en cap Antoni Siurana i un servidor, que amb ell, era segon titnent d'alcalde gràcies a un durable pacte entre el PSC i ICV. Per això vam entestar-nos a trobar la manera d'elevar sobre la ciutat un equipament específic per a la celebració de congressos, pròxim al recinte firal. "La Llotja" té aquest origen. Tota la preparació administrativa va concloure abans que Siurana deixés la Paeria per fer-se càrrec de la Conselleria d'Agricultura, però no encara la tria del projecte arquitectònic, que va córrer a càrrec del seu successor a l'alcaldia: Angel Ros.


Jo vaig voler que l'equipament -contra el criteri de l'alcalde Siurana- fos del tot públic i municipal. La solució, després d'agres debats, va venir decantada cap al meu criteri. Ara, "La Llotja" és pública gràcies a la venda dels terrenys municipals urbanitzables annexos al que ocupa l'equipament. Fou una operació estupenda, perquè pagà del tot l'obra del Palau de Congressos, batejat amb el nom de "La Llotja". Eren bons moments, aquells... I vàrem tenir sort.


Feia falta. I feia falta que el palau fos ben singular, capaç d'atracció i capaç de competir amb els d'altres ciutats de l'entorn: Lleida ha de ser la 2a. ciutat catalana en turisme firal i congressual. Aquesta voluntat ja fa temps que forma part de la planificació del nostre futur econòmic i cultural i no pot fallar.


Ara ens queden pendents dues accions: enderrocar el "Palau de vidre" -que ha servit fins ahir d'alberg de les convencions- tot recuperant per als jardins "elisis" l'estany que hi havia abans que la mola de vidre i de mal gust s'hi plantés com un gegant matusser. I ens fa falta ordenar i millorar l'espai i els equipaments firals, perquè encara avui són com una mena de mas robat que no s'adiu a la tradició ni a la voluntat de futur que té Lleida en matèria de promoció de fires. El suport de la Generalitat a aquest objectiu ha de ser un dels fils conductors de la campanya electoral pròxima. L'equilibri territorial en les oportunitats econòmiques ´-que cada cop és més cert- també passa per la Fira de Lleida!

1 comentari:

  1. Enhorabona doncs per la iniciativa que vàreu tenir en el seu moment i que avui s'ha fet realitat. Esperem a partir d'ara saber aprofitar aquest espai de trobada per sumar en investigacions de tota mena i actes que ens facin créixer, en el bon sentit del terme, com a persones i com a territori.

    ResponElimina