El diumenge, toca endevinalla.

Si n'escolto, de coses, sense crits.
De lluny estant sé com és la mar,
si tinc calma jo la meva llar,
o si a la borsa van esfereïts.

Si en dic, de coses, a l'orella.
Explico com sóc a qui no em veu
i per fer-me veure, amb la veu
em faig present a la parella.

Es clar que sóc un instrument,
però tinc més prestigi que el timpà
i que llengua i cordes juntament,
que qui no em té bé que em vol comprar.

Solució: el telèfon (mòbil).