dissabte, 6 de març de 2010

El primitivisme i la cultura.

Els sectors més tradicionalistes de Catalunya, Espanya i el sud de França segueixen cecs i sords davant el clam i el gest d'una enorme minoria (180.000 firmes a Catalunya) que clama per l'abolició de l'espectacle dels turments al toro. I d'una immensa majoria que, darrera la seva indiferència, senten repugnància per l'espectacle de les corrides. El PP justifica aquesta salvatjada en la tradició i en la cultura. El PSC ho fa al·legant que si ha de desaparèixer, ho decidiran els espectadors girant-s'hi d'esquena. C's-PC argueix que la prohibició de l'espectacle és un intervencionisme institucional català intolerable. Ni PP, ni PSC, ni C's no veuen la sang que el toro vomita per la boca. No veuen les fibres musculars estripades. No senten els brams de dolor de l'animal. No miren quina fondària tenen les ferides dels arpons de les banderilles en la carn de la víctima. Cap d'ells no s'adona de la baixesa moral que és l'exultació de l'adrenalina humana en les grades, segregada per causa d'aquest combat desigual que humilia una bèstia noble, la tortura, la mata lentament, en un martiri implacable.

Una colla d'electes francesos (alcaldes, diputats del Consell dels Pirineus Orientals, etc.) han enviat als diputats del parlament un manifest imprès en paper crema d'altíssim gramatge, demanant que no s'aboleixin les corrides a Catalunya. Arles, Nimes i fins a una quarentena de poblacions franceses del sud celebren regularment en les seves places l'espectacle de la tortura. Diuen que forma part del paquet turístic que ofereixen als visitants de la zona, els quals deixen divises al territori. Són -com les de les places de l'Estat espanyol- diners bruts de sang. Les autoritats franceses del manifest no em van respondre la pregunta: Per què han incorporat a la llista de signants persones mortes fa temps? Per què han inclòs una alcaldessa manifestament abolicionista? Per què han incorporat persones que fa temps que no tenen el càrrec que és escrit en el manifest? Per què es repeteixen més de deu noms en la llista a fi d'allargar-ne els signants? Es fàcil entendre aquestes argúcies immorals: els signants del manifest tenen un gurú filòsof que els guia l'ètica, el Sr. WOLF que afirma que és lícit el turment i lícita la mort del toro a la plaça perquè ha nascut per a això: oferir als espectadors la contemplació de la seva agonia i de la seva mort. Aquest és -segons Wolf- el sentit de l'existència del toro: ésser espectacle sacrificial.

L'exasperant presidenta de la comunitat de Madrid honora l'espectacle de la tortura en les arenes de la seva comunitat declarant-lo fet cultural a protegir. Els pitjors exemples -i les pitjors passions humanes- sempre tenen seguidors: un rere l'altre els governs autònoms del PP volen declarar fet cultural d'interès regional l'escarni, la humiliació, el turment, el calvari, la ignomínia de l'espectacle de la mort dels toros. I el masclisme, i la violència moral, implícita i explícita, d'aquests fets.

Què se'n pot esperar d'uns governants que entenen com a cultura el ritual d'una execució pública, encara que sigui la d'un animal? Quina qualitat té la cultura que admet l'espectacle del dolor, de la sang vessada, de la lluita desigual d'un home (d'uns homes) ferint un i altre cops la carn d'un animal davant dels ulls expectants i mal assaciats de crueltat?

No nego la bellesa de l'espectacle. Però la bellesa no és prou per fer d'un acte una manifestació de cultura. Es tracta de la bellesa del sadisme, en què les tensions musculars es justifiquen només per l'exultació de la mort que ocasionen. La cultura pot ser reflexió sobre la mort. Però no pot ser cultura la contemplació del turment que s'executa per a l'espectacle de l'agonia i del traspàs.

Allò més obscur que té Espanya, allò més ancestralment primitiu, allò més primari en l'evolució ètica, ho recull el PP en el seu ADN de partit. I ho explota, perquè les passions -per baixes que siguin- aporten rèdits electorals, sobretot si s'atien contra "els altres", titllant-los de pròdigs de la tribu. Els vots que vagin al PP per aquesta causa són tan bruts de sang com ho són els diners que guanyen matadors i empresaris damunt de l'arena on el toro es dessagna sota el cavall, sota les banderilles, sota l'espasa corba de la vergonya humana que xiula o que exulta "olés" més alts que el crit desesperadament agònic de l'animal.

Mai no han rimat, a pesar de les aparences, els mots "cultura" i "tortura".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada