diumenge, 23 de maig del 2010

A favor d'Occitània.


El dimecres, 19 de maig, a la Comissió de Política Cultural del Parlament, es va debatre la Resolució que figura més avall. La iniciativa fou presentada per qui això escriu (ICV-EUiA) mesos enrere, a propòsit d'un suggeriment que l'amic Marçal Girbau -un aoccitanista català- m'havia fet arribar per correu electrònic dies després dels fets vergonyants de Tolosa. Catalunya comparteix moltíssimes coses amb l'Occitània. I ho fa des de la civilització romana. La relació de Catalunya amb l'Occitània va ser especialment intensa durant la baixa edat medieval. Per desgràcia, ara, aquestes relacions són més avait escasses. Ni la idea d'una euroregió mediterrània no ha aconseguit d'incrementar els nostres contactes culturals, ni les nostres transaccions econòmiques amb el país d'Oc. Lleida, singularment, necessita un pas transpirinenc que enllaci la capital amb les ciutats més importants de l'occitància central i occidental: Salau.

La Resolució va ser aprovada amb els vots d'ICV-EUiA, PSC, ERC i CiU. El PP s'hi va abstenir. I C's no eren presents a la sessió.

El ressò d'aquesta solidaritat del Parlament amb Occitània ha estat molt gran. Els occitanistes d'Occitània ens han fet arribar correus de gratitud i de reconeixement. I també ho han fet les entitats occitanistes catalanes... No redimirem Occitània del pes de París, però per tot arreu se sent la fressa d'una terra que comença a apressar-se a trencar les cadenes, a recuperar el seu orgull i la seva identitat mil·lenària. I jo m'alegro molt d'haver-hi pogut contribuir, encara que sigui amb tan poca cosa com la proposta d'una Resolució parlamentària.


Proposta de Resolució
de suport a l’ús social de la llengua Occitana
en el seu àmbit lingüístic.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Des de sempre, el Parlament de Catalunya ha reclamat el reconeixement
del català com a llengua oficial i de ple dret en tots els usos dins
el seu territori, i així ha treballat per tal de fer-ho realitat.
Així mateix, tot allò que el Parlament de Catalunya
ha defensat per al català, en tant que llengua pròpia de Catalunya,
també ho ha defensat per a la llengua pròpia de l'Aran: l'aranès,
nom que rep la llengua occitana a l’Aran.

Actualment, la llengua occitana és oficial a Catalunya
des del nou Estatut del 2006, i el Parlament de Catalunya
expressa el seu desig que aquesta oficialitat
progressivament arribi a tots els territoris on hom parla
aquesta llengua, d'acord amb els mateixos fonaments de la Unió Europea,
que en l'article 22 de la Carta de drets fonamentals
declara específicament el respecte a la pluralitat lingüística
com una riquesa que cal mantenir i envigorir.

Fer un ús normal de la llengua pròpia en les nostres vides és un dret
de les persones i dels pobles que formen part de la Unió Europea.
Mentre aquesta oficialitat no arriba, però, no són poques l
es iniciatives socials i culturals que de l'altre costat dels Pirineus
treballen per la recuperació i la normalització de la llengua occitana
en els seus territoris.
En aquest sentit,
el Parlament de Catalunya vol felicitar la comuna de Tolosa,
així com els responsables dels transports col.lectius de la vila (Tisséo),
per, aprofitant l'esdeveniment
cultural del Festival d'Occitània, introduir l'occità
en els missatges de veudel servei de metro de la ciutat.

La normalització i l'aparició en l'espai i la vida públics d'una llengua
minoritzada és cabdal per fomentar-ne la recuperació, i,
per tant, iniciatives com l'esmentada
cal aplaudir-les i encoratjar de mantenir-les i millorar-les.

RESOLUCIÓ:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1. Col·laborar –sempre que això sigui possible i d’acord
amb les seves competències i recursos-
en aquelles iniciatives públiques o que emprenguin
les entitats occitanes que ajudin a fer avançar
l’ús social de la llengua occitana,
denominada aranès a l’Aran, que a Catalunya és oficial.

2. A establir els lligams polítics i culturals possibles
amb les institucions i entitats occitanes
a fi d’afavorir l’ús social de la llengua occitana
a tot el territori del seu àmbit lingüístic,
inclosa la Val d’Aran, i a difondre i intercanviar
els fruits de la riquesa patrimonial
de les llengües veïnes, la catalana i l’occitana.

Palau del Parlament, maig de 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada