Diversions.

L'agost és el mes de la diversió per antonomàsia. Almenys en aquesta banda del món on sóc. Encara no n'arriba el primer dia que, qui pot, es llança amunt o avall en cerca de boscos i prades o d'arena i solada.

L'agost és el mes de les festes majors, populars per antonomàsia. No totes les ciutats celebren el seu sant patró o la seva santa patrona en dates d'agost. Però en són la majoria. Encara no arriba la primera hora de la festa, que salta el pregó a la plaça i el refresc (o el que sigui) ja és a la terrassa.

He comptat les maneres que un hom té de divertir-se en el seu lleure, de festa major o de festa vulgar. La diversió en temps d'oci, és que he pres com a paràmetre. He fet dues llistes: la de les diversions que es fan en solitari i la dels divertiments en companyia (inclosos el que se celebren en massa, en munió de gent). No he estat exhaustiu ni en la primera llista ni tampoc en la segona.

He comptat fins a dues-centes quinze formes de la diversió sense necessitat que sigui compartida, i fins a vuit-centes setanta-vuit les que necessiten companyia. De les primeres poso l'exemple del "solitari" (el que es practica amb els naips, vull dir!) I de les segones, les carreres de llits (em refereixo a aquestes curses d'andròmines en forma de jaç).

He pogut comptabilitzar unes sis-centes seixanta activitats de diversió que poden fer-se ja en solitari, ja en companyia. La pràctica dels pedals (de la bicicleta, vull dir) n'és un exemple.

Són mil noranta-tres les maneres de divertir-se, que he sumat. Ja he confessat que el recompte no és -ni de molt- exhaustiu. I, a més, n'he exceptuat -com ja dono a intuir- les pràctiques sexuals (solitàries, en parella o en grup). També he fet exclusió d'aquelles que impliquen transgressió dels codis de bones pràctiques o de les ordenances de convivència i bon govern (una pintada al portal de casa la xicota que us ha dit que us deixa, per exemple).

Si, doncs, sense matar-m'hi gaire he pogut llistar prop de mil cent (1.100) maneres d'ocupar el temps de diversió, em pregunto per quina raó hi ha encara qui s'entesta a passar-s'ho d'allò tan bé corrent darrera d'un animal, o al davant, fent-lo bavejar. O turmentant la bèstia entre una multitud expectant, cada individu de la qual, alena al punt del clímax veient les corregudes (amb els peus, vull dir) dels que han entrat en acció... Quin motiu hi ha (havent-hi tantes formes de divertir-se) per gaudir posant boles de foc a les banyes d'un bou? Per Sant Joan, els adolescents són feliços saltant les brases que han deixat les andròmines cremades, per exemple, si es tracta de jugar amb foc.

Es així que no m'entra al cap que la diversió d'uns quants passi pel turment d'un animal. No, almenys, en el segle de les consoles, dels DVD, dels ordinadors, dels esports d'aventura, dels concerts musicals, del cinema a l'aire lliure, de les cases de pagès, del bricollatge, de l'aprenentatge d'idiomes, dels e-books, del surf, del futbol, dels creuers, dels trens amb abonaments, dels vols a baix cost, dels refrescos a base de fruites naturals... No m'entra al cap que un/a hom prefereixi un bou amb les banyes lligades, burlat, vexat, fatigat fins a l'extenuació per damunt de la beguda energètica i excitant del "Red Bull" (bou vermell, per entendre'ns) que diuen que va tan bé per desfogar-se. Per què millor fer patir una bèstia pels carrers que no pas un vetllador de cafeteria al carrer, tot veient com passa la gent amb les seves mil cent maneres de caminar, de vestir, de dur el pentinat o el maquillatge... No ho entenc. Ni ganes que no en tinc.

De vegades, per pura diversió (aquesta l'havia oblidada en la llista de les que es practiquen en solitari) llegeixo entrades del Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra. A l'atzar, ho faig. Digueu-me obsès o lletraferit, tant me fa... Ahir, dissabte, vaig topar amb el mot "cafre". Fabra en diu: fig. Persona bàrbara, brutal. Just abans, Fabra ressenya el mot "cafrada": f. Acció pròpia d'un cafre.

Les que jo considero cafrades (ja sé que no hi haurà unanimitat), les he excloses de les llistes de diversions de què parlava al principi.