Recupero el document que vaig treballar la primavera de l'any passat.
Aquells dies, hi havia molt tensió a la subcomarca del "Baix Segre" per raó que a Mequinensa es pretenia (sembla que la idea no s'ha pas aturatm dissortadament) la instal·lació d'una central elèctrica fucionant a partir del carbó de la zona i de les escombreres de les mines.
Hi ha accions que no són en mas catalanes perquè Catalunya les pugui aturar. Aquesta n'és una. Ara la remor la fa el projecte de dipòsit contraolat de residus que l'Alcalde de Seròs ha autoritzat en el seu terme municipal...
La primavera passada, com ara mateix, pensava que un territori ha de defensar-se del que creu que poden ser agressions. Però no pot restar immòbil a la promoció de les seves pròpies oportunitats. Per això vaig treballar el document que re-escric dessota.
Aquesta proposta la vaig fer avinent a tots els alcaldes del "Baix Segre", al president del Consell Comarcal del Segrià i al president de la Diputació de Lleida. No vaig obtenir ni una sola resposta. Ni tan sols per dir que havia estat rebut. Aquestes coses passen, a casa nostra! Només el Departmaent de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat accions després de diverses reunions amb agents de la zona.
OPORTUNITATS
PER A LA MILLORA AMBIENTAL, PAISATGÍSTICA I ECONÒMICA
DE L’ENTORN DEL BAIX SEGRE.
Dossier
(ICV-Lleida, maig de 2009)
1. DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI.
1.1. Valors ambientals de la zona:
El baix Segre és un terreny d’hortes d’alt valor agrari. S’hi cultiven fruiters i hortalisses. La temperatura és lleugerament més moderada que al Segre mig i les produccions agràries hi són més primerenques, cosa per la qual aconsegueixen un major valor afegit.
Configuren les terres, l’ampla llera del riu, que l’ha aconseguida amb el temps, tot procurant-se un espai entre costers. La terra d’al·luvió hi és grassa.
El Segre conflueix amb el Cinca en el terme de La Granja d’Escarp, a ben poca distància de l’entrega del Segre a l’Ebre (Mequinensa). Aquest aiguabarreig té unes dimensions molt considerables i representa un terreny verge, que no ha estat modificat mai per l’activitat humana. La vegetació hi és esponerosa. I també hi són presents espècies aquàtiques tant d’aus i de rèptils com de peixos. La fauna dels mamífers aprofita tant les estribacions pròximes, com la llera fluvial.
En les parts altes del territori, el boscatge mediterrani i els garrics, fan una massa boscosa no gestionada. En part d’aquests indrets, la Generalitat hi té declarada zona EPA (Espais d’especial protecció d’aus), pel valor de la biodiversitat avícola que s’hi presenta.
L’Alcaldia de Seròs ha impulsat un Consorci de municipis i Diputació Provincial per tal de valoritzar l’aiguabarreig. Aquestes accions han produït alguns equipaments bàsics en la zona i un cert control de l’activitat humana, però no han assolit ni la protecció, ni l’aprofitament ambiental i turístic que té com a potencial l’aiguabarreig.
1.2. Interès sociològic i paisatgístic:
L’activitat agrícola és molt important al Baix Segre. Des del punt de vista econòmic, representa l’ocupació total o parcial de bona part de la població. Des del punt de vista de les estructures econòmiques, les cooperatives del camp de cada població de la zona, sçón de les més boiants de les terres planes de Lleida.
Les estacions de primavera, estiu i tardor presenten aspectes interessants pel que fa a l’hipotètic aprofitament cultural i paisatgístic del territori a causa de les mutacions en els arbres de cultiu, i també en la flora silvestre. A la florida primaveral (espectacular dels cirerers, les pomeres i pereres, els presseguers i les prunes i nectarines)) se succeeix la maduració de les fruites, amb el seu joc de colors (cireres, prunes, nectarina, albercoc, préssecs primaverals... A finals d’estiu i començos de la tardor, la collita dels fruits explica l’activitat frenètica dels pobles: préssec, pera, poma, a més dels fruits de les hortes (tomàquet, albergínia, melons i síndries, etc.)
La presència de l’Ebre, tan pròxima, permet al terme del municipi d’Almatret, les activitats aquàtiques i les de pesca. Una explotació racional del turisme fluvial hi és del tot possible, amb una innegable projecció si s’arriba a fer. Els embassaments de l’Ebre (Flix, Ribarroja, Mequinensa) ofereixen una làmina considerable d’aigua, en profunditat i en extensió linial.
Les festes majors dels pobles de l’entorn expressen la cultura popular i el model contemporani de celebració col·lectiva. S’escauen durant els mesos de millor temps per a l’expansió de les persones.
La diversitat cultural és un fet en tota la zona, causat pel treball intens en els mesos de recol·lecta de la fruita. Moltes famílies d’origen magribí o llatinoamericà, s’han establert en les poblacions del Baix Segre.
1.3. Interès cultural:
A Seròs s’hi organitzen cada any els “Cursos d’Estiu”, en conveni amb universitats catalanes, sobre estudis de la natura i dels sistemes ecològics. De mica en ica aquest encontre d’estudiosos pren embranzida a l’entorn de l’interès que presenta l’aiguabarreig del Cinca i el Segre.
Abunden les ermites en tot l’entorn. Les esglésies, majorment neoclàssiques i barroques tenen un cert interès arquitectònic. “Avinganya” (entre Seròs i la Granja d’Escarp) és un convent trinitari, de factura romànica i gòtica de transició, recentment restaurat, que allotja activitats culturals múltiples.
La proximitat de la ciutat de Lleida permet a la població del Baix Segre, l’accés a activitats culturals tot l’any. També a les educatives no formals (belles arts, música, teatre i dansa...)
Les cases, en els nuclis antics de les poblacions, tenen llarga història (segles XVI, XVII i XVII. En els pobles més pròxims a la serra, aquestes construccions són de pedra i ofereixen una certa noblesa a la mirada.
En les serralades del territori (La Granja, Almatret, Maials, Seròs) durant la primera meitat del segle XX, hi va ser important l’activitat minera del carbó. Les mines de lignit són múltiples, algunes en galeria i altres a cel obert. Actualment, només unes poques conserven alguna activitat extractiva. El paisatge d’aquests indrets és governat per la presència de les mines, encara practicables. La història econòmica de la mineria del carbó té a veure amb la de Mequinensa, com a capital d’on partien les barcasses carregades, pels camis de sirga de l’Ebre (“Camí de Sirga” de Jesús Montcada).
2. ÀMBIT GEOGRÀFIC DE LA ZONA:
2.1. Municipis (vora riu, aigües avall):
Lleida, Sudanell, Soses, Torres de Segre, Aitona, Seròs, Massalcoreig, La Granja d’Escarp, Almatret.
-(Mequinensa), (Faió), Riba-Roja i Flix en l’àmbit de l’Ebre-.
2.2. Localització i informació:
ACA: “Al.luvial del Baix Segre” (Google). Conté informació hidrològica, morfològica, paisatgística i localització de poblacions i espais.
DPTOP: “Catàleg de Paisatge de Terres de Lleida”.
3. DESCRIPCIÓ DE LES POSSIBLES ACCIONS A EMPRENDRE:
3.1. Enfortiment del consorci de l’aiguabarreig:
El DMAiH hauria de sol·licitar de formar part del Consorci. A partir d’aquesta acció, emprendre aquelles mesures que millorin l’accessibilitat als espais visitables, la implementació d’infraestructures, la preservació dels espais d’interès natural específic, la cura de la biodiversitat en la zona, etc. Es pot elevar l’Espai natural de l’Aiguabarreig a una categoria de zona d’interès cultural i natural singular a Catalunya.
Es possible establir un “centre d’interpretació” dels rius i de llurs confluències, amb la riquesa natural i la biodiversitat que s’hi dóna. Es poden editar materials específics i altres sobre els rius de Ponent: les Nogueres, amb llurs cursos singulars i amb llurs aiguabarreigs amb el Segre (a la Noguera i al Segrià).
3.2. Rutes de la mineria del carbó:
Es completament factible establir rutes eductives i turístiques per les mines de carbó que ja no tenen activitat, dissenyant senderes específiques, senyalitzant el pas i “emplafonant” els espais que tenen interès cultural, econòmic, paisatgístic, natural, etc. Establir itineraris pedagògics i guies de treball per a escolars, és una tasca factible i singular.
Encara seria relativament fàcil de trobar espais de memòria històrica, relativa a la Guerra Civil i a les batalles de l’Ebre. De fet, ja s’hi ha començat recerques i accions.
Les rutes poden fer-se caminant o en modalitats de bicicleta.
3.3. Rutes dels altiplans boscosos i de garric:
Es possible d’establir itineraris d’observació del boscatge mediterrani, tot combinant-los amb els de les mines, i amb la interpretació de l’activitat agrícola de secà.
Els itineraris per les zones de garric i bosc mediterrani són susceptibles d’incorporar la visualització d’ocells esteparis i de ribera.
La visió sobre els marges i el curs del riu permet unes panoràmiques completes sobre els paisatges fluvials i sobre els coreus que s’hi ha establert. Alhora, es possible d’observar els assentaments humans moderns i la seva configuració i dependència de l’aigua.
Les rutes poden fer-se a peu o en bicicleta.
3.4. Enfortir les estudis universitaris d’estiu:
Atesa l’embranzida que té l’”Escola d’Estiu”, impulsada per l’Ajuntament de Seròs, és relativament fàcil de fer-ne un punt d’encontre d’estudiosos del medi, del paisatge agrari i del patrimoni natural.
3.5. La coneixença del paisatge agrícola i dels seus fruits:
Enlloc de Catalunya no s’ha practicat l’experiència d’aprofitar el territori agrícola per a usos de coneixement cultural i de gaudi del lleure. La varietat, els colors i les formes, els canvis estacionals i la proximitat dels contreus als camins i vies rurals, permeten, al Baix Segre, assajar una experiència similar a la de la vall dels cirerers a Extremadura (Jerte), sinó que durable en el temps anual.
A l’hivern, les boires són presents a tot el Baix Segre, de manera que igualment els paisatges ofereixen visuals inèdites.
Aquestes experiències de turisme cultural poden completar-se amb el coneixement de l’activitat agrària, de l’artesania alimentària que li és pròpia, del món cooperatiu, de les construccions civils de magatzems, molins, cases de pagès, etc.
Es possible activar, en la zona, un turisme rural viu i exigent; perquè el territori té atractius més que sobrats per a la seva puixança.
PER A LA MILLORA AMBIENTAL, PAISATGÍSTICA I ECONÒMICA
DE L’ENTORN DEL BAIX SEGRE.
Dossier
(ICV-Lleida, maig de 2009)
1. DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI.
1.1. Valors ambientals de la zona:
El baix Segre és un terreny d’hortes d’alt valor agrari. S’hi cultiven fruiters i hortalisses. La temperatura és lleugerament més moderada que al Segre mig i les produccions agràries hi són més primerenques, cosa per la qual aconsegueixen un major valor afegit.
Configuren les terres, l’ampla llera del riu, que l’ha aconseguida amb el temps, tot procurant-se un espai entre costers. La terra d’al·luvió hi és grassa.
El Segre conflueix amb el Cinca en el terme de La Granja d’Escarp, a ben poca distància de l’entrega del Segre a l’Ebre (Mequinensa). Aquest aiguabarreig té unes dimensions molt considerables i representa un terreny verge, que no ha estat modificat mai per l’activitat humana. La vegetació hi és esponerosa. I també hi són presents espècies aquàtiques tant d’aus i de rèptils com de peixos. La fauna dels mamífers aprofita tant les estribacions pròximes, com la llera fluvial.
En les parts altes del territori, el boscatge mediterrani i els garrics, fan una massa boscosa no gestionada. En part d’aquests indrets, la Generalitat hi té declarada zona EPA (Espais d’especial protecció d’aus), pel valor de la biodiversitat avícola que s’hi presenta.
L’Alcaldia de Seròs ha impulsat un Consorci de municipis i Diputació Provincial per tal de valoritzar l’aiguabarreig. Aquestes accions han produït alguns equipaments bàsics en la zona i un cert control de l’activitat humana, però no han assolit ni la protecció, ni l’aprofitament ambiental i turístic que té com a potencial l’aiguabarreig.
1.2. Interès sociològic i paisatgístic:
L’activitat agrícola és molt important al Baix Segre. Des del punt de vista econòmic, representa l’ocupació total o parcial de bona part de la població. Des del punt de vista de les estructures econòmiques, les cooperatives del camp de cada població de la zona, sçón de les més boiants de les terres planes de Lleida.
Les estacions de primavera, estiu i tardor presenten aspectes interessants pel que fa a l’hipotètic aprofitament cultural i paisatgístic del territori a causa de les mutacions en els arbres de cultiu, i també en la flora silvestre. A la florida primaveral (espectacular dels cirerers, les pomeres i pereres, els presseguers i les prunes i nectarines)) se succeeix la maduració de les fruites, amb el seu joc de colors (cireres, prunes, nectarina, albercoc, préssecs primaverals... A finals d’estiu i començos de la tardor, la collita dels fruits explica l’activitat frenètica dels pobles: préssec, pera, poma, a més dels fruits de les hortes (tomàquet, albergínia, melons i síndries, etc.)
La presència de l’Ebre, tan pròxima, permet al terme del municipi d’Almatret, les activitats aquàtiques i les de pesca. Una explotació racional del turisme fluvial hi és del tot possible, amb una innegable projecció si s’arriba a fer. Els embassaments de l’Ebre (Flix, Ribarroja, Mequinensa) ofereixen una làmina considerable d’aigua, en profunditat i en extensió linial.
Les festes majors dels pobles de l’entorn expressen la cultura popular i el model contemporani de celebració col·lectiva. S’escauen durant els mesos de millor temps per a l’expansió de les persones.
La diversitat cultural és un fet en tota la zona, causat pel treball intens en els mesos de recol·lecta de la fruita. Moltes famílies d’origen magribí o llatinoamericà, s’han establert en les poblacions del Baix Segre.
1.3. Interès cultural:
A Seròs s’hi organitzen cada any els “Cursos d’Estiu”, en conveni amb universitats catalanes, sobre estudis de la natura i dels sistemes ecològics. De mica en ica aquest encontre d’estudiosos pren embranzida a l’entorn de l’interès que presenta l’aiguabarreig del Cinca i el Segre.
Abunden les ermites en tot l’entorn. Les esglésies, majorment neoclàssiques i barroques tenen un cert interès arquitectònic. “Avinganya” (entre Seròs i la Granja d’Escarp) és un convent trinitari, de factura romànica i gòtica de transició, recentment restaurat, que allotja activitats culturals múltiples.
La proximitat de la ciutat de Lleida permet a la població del Baix Segre, l’accés a activitats culturals tot l’any. També a les educatives no formals (belles arts, música, teatre i dansa...)
Les cases, en els nuclis antics de les poblacions, tenen llarga història (segles XVI, XVII i XVII. En els pobles més pròxims a la serra, aquestes construccions són de pedra i ofereixen una certa noblesa a la mirada.
En les serralades del territori (La Granja, Almatret, Maials, Seròs) durant la primera meitat del segle XX, hi va ser important l’activitat minera del carbó. Les mines de lignit són múltiples, algunes en galeria i altres a cel obert. Actualment, només unes poques conserven alguna activitat extractiva. El paisatge d’aquests indrets és governat per la presència de les mines, encara practicables. La història econòmica de la mineria del carbó té a veure amb la de Mequinensa, com a capital d’on partien les barcasses carregades, pels camis de sirga de l’Ebre (“Camí de Sirga” de Jesús Montcada).
2. ÀMBIT GEOGRÀFIC DE LA ZONA:
2.1. Municipis (vora riu, aigües avall):
Lleida, Sudanell, Soses, Torres de Segre, Aitona, Seròs, Massalcoreig, La Granja d’Escarp, Almatret.
-(Mequinensa), (Faió), Riba-Roja i Flix en l’àmbit de l’Ebre-.
2.2. Localització i informació:
ACA: “Al.luvial del Baix Segre” (Google). Conté informació hidrològica, morfològica, paisatgística i localització de poblacions i espais.
DPTOP: “Catàleg de Paisatge de Terres de Lleida”.
3. DESCRIPCIÓ DE LES POSSIBLES ACCIONS A EMPRENDRE:
3.1. Enfortiment del consorci de l’aiguabarreig:
El DMAiH hauria de sol·licitar de formar part del Consorci. A partir d’aquesta acció, emprendre aquelles mesures que millorin l’accessibilitat als espais visitables, la implementació d’infraestructures, la preservació dels espais d’interès natural específic, la cura de la biodiversitat en la zona, etc. Es pot elevar l’Espai natural de l’Aiguabarreig a una categoria de zona d’interès cultural i natural singular a Catalunya.
Es possible establir un “centre d’interpretació” dels rius i de llurs confluències, amb la riquesa natural i la biodiversitat que s’hi dóna. Es poden editar materials específics i altres sobre els rius de Ponent: les Nogueres, amb llurs cursos singulars i amb llurs aiguabarreigs amb el Segre (a la Noguera i al Segrià).
3.2. Rutes de la mineria del carbó:
Es completament factible establir rutes eductives i turístiques per les mines de carbó que ja no tenen activitat, dissenyant senderes específiques, senyalitzant el pas i “emplafonant” els espais que tenen interès cultural, econòmic, paisatgístic, natural, etc. Establir itineraris pedagògics i guies de treball per a escolars, és una tasca factible i singular.
Encara seria relativament fàcil de trobar espais de memòria històrica, relativa a la Guerra Civil i a les batalles de l’Ebre. De fet, ja s’hi ha començat recerques i accions.
Les rutes poden fer-se caminant o en modalitats de bicicleta.
3.3. Rutes dels altiplans boscosos i de garric:
Es possible d’establir itineraris d’observació del boscatge mediterrani, tot combinant-los amb els de les mines, i amb la interpretació de l’activitat agrícola de secà.
Els itineraris per les zones de garric i bosc mediterrani són susceptibles d’incorporar la visualització d’ocells esteparis i de ribera.
La visió sobre els marges i el curs del riu permet unes panoràmiques completes sobre els paisatges fluvials i sobre els coreus que s’hi ha establert. Alhora, es possible d’observar els assentaments humans moderns i la seva configuració i dependència de l’aigua.
Les rutes poden fer-se a peu o en bicicleta.
3.4. Enfortir les estudis universitaris d’estiu:
Atesa l’embranzida que té l’”Escola d’Estiu”, impulsada per l’Ajuntament de Seròs, és relativament fàcil de fer-ne un punt d’encontre d’estudiosos del medi, del paisatge agrari i del patrimoni natural.
3.5. La coneixença del paisatge agrícola i dels seus fruits:
Enlloc de Catalunya no s’ha practicat l’experiència d’aprofitar el territori agrícola per a usos de coneixement cultural i de gaudi del lleure. La varietat, els colors i les formes, els canvis estacionals i la proximitat dels contreus als camins i vies rurals, permeten, al Baix Segre, assajar una experiència similar a la de la vall dels cirerers a Extremadura (Jerte), sinó que durable en el temps anual.
A l’hivern, les boires són presents a tot el Baix Segre, de manera que igualment els paisatges ofereixen visuals inèdites.
Aquestes experiències de turisme cultural poden completar-se amb el coneixement de l’activitat agrària, de l’artesania alimentària que li és pròpia, del món cooperatiu, de les construccions civils de magatzems, molins, cases de pagès, etc.
Es possible activar, en la zona, un turisme rural viu i exigent; perquè el territori té atractius més que sobrats per a la seva puixança.
PROPOSTES executives:
1. Sol·licitar la constitució formal del Consorci de l’Aiguabarreig, amb presència del DMAiH, els ajuntaments de la zona, el Consell Comarcal, la Diputació de Lleida i les entitats ambientalistes.
1.1. Elaborar un “Pla d’Optimització” de l’Aiguabarreig.
1.2. Pressupostar una seqüència de partides en els pressupostos del Consorci per a millores de l’espai i l’entorn de l’Aiguabarreig.
1.3. Valorització educativa i científica de la morfologia i la biodiversitat de l’espai fluvial.
1.4. Publicació / edició del projecte i de les etapes executives.
2. Estudiar els valors naturals i paisatgístics de l’entorn del “Baix Segre”.
2.1. Valoració del patrimoni forestal i de garric.
2.2. Valoració del patrimoni faunístic de l’entorn, esp. de l’Aiguabarreig.
2.3. Propostes de gestió de la ZEPA.
2.4. Publicació / edició dels estudis i propostes.
3. Proposar als municipis del “Baix Segre” un “Pla de conservació i de valorització del patrimoni natural i paisatgístic dels seus termes”.
3.1. En col·laboració interdepartamental.
3.2. Possible participació del Centre Tecnològic Forestal en els estudis.
3.3. Idem. de la Fundació del Món Rural.
3.4. Publicació / edició del “Pla”.
4. Proposar a la Conselleria de Cultura i a la d’Educació la possibilitat d’itineraris d’interpretació de la mineria en els termes municipals del “Baix Segre”.
4.1. Possibilitat de consorciar amb el Govern de la Generalitat la formulació d’aquests itineraris.
4.2. Propostes didàctiques educatives i culturals.
4.3. Senyalització dels itineraris.
4.4. Possibilitat d’incloure els itineraris en la xarxa de Museus de la Ciència i la Indústria de Catalunya.
4.5. Publicació / edició del projecte.
5. Proposar al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa la possibilitat d’explotar, el turisme rural en els municipis del “Baix Segre”.
5.1. Proposta als municipis del Baix Segre d’un Pla d’implementació de models turístico-rurals de l’entorn.
5.2. Instrumentació de subvencions i recursos crediticis públics.
5.3. Possibilitat de participació del DAR.
6. Creació d’un “Centre d’Interpretació del Baix Segre”.
6.1. Col.laboradors:
Generalitat: DMAiH, DAR, DIUE, DPTOP (Paisatge).
Admin. Local: Diputació de Lleida, Consell Comarcal Segrià, municipis de la zona.
Esponsorització diversa...
7. Creació d’un equipament de colònies infantils a Almatret.
7.1. En acord amb l’Ajuntament d’Almatret, conversió de les cases-xalet existents (propietat municipal) de l’antiga cimentera en equipament de colònies escolars. Eventualment, pot servir com a indret del “Centre d’Interpretació”, a la vora del llac del riu Ebre.
1.1. Elaborar un “Pla d’Optimització” de l’Aiguabarreig.
1.2. Pressupostar una seqüència de partides en els pressupostos del Consorci per a millores de l’espai i l’entorn de l’Aiguabarreig.
1.3. Valorització educativa i científica de la morfologia i la biodiversitat de l’espai fluvial.
1.4. Publicació / edició del projecte i de les etapes executives.
2. Estudiar els valors naturals i paisatgístics de l’entorn del “Baix Segre”.
2.1. Valoració del patrimoni forestal i de garric.
2.2. Valoració del patrimoni faunístic de l’entorn, esp. de l’Aiguabarreig.
2.3. Propostes de gestió de la ZEPA.
2.4. Publicació / edició dels estudis i propostes.
3. Proposar als municipis del “Baix Segre” un “Pla de conservació i de valorització del patrimoni natural i paisatgístic dels seus termes”.
3.1. En col·laboració interdepartamental.
3.2. Possible participació del Centre Tecnològic Forestal en els estudis.
3.3. Idem. de la Fundació del Món Rural.
3.4. Publicació / edició del “Pla”.
4. Proposar a la Conselleria de Cultura i a la d’Educació la possibilitat d’itineraris d’interpretació de la mineria en els termes municipals del “Baix Segre”.
4.1. Possibilitat de consorciar amb el Govern de la Generalitat la formulació d’aquests itineraris.
4.2. Propostes didàctiques educatives i culturals.
4.3. Senyalització dels itineraris.
4.4. Possibilitat d’incloure els itineraris en la xarxa de Museus de la Ciència i la Indústria de Catalunya.
4.5. Publicació / edició del projecte.
5. Proposar al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa la possibilitat d’explotar, el turisme rural en els municipis del “Baix Segre”.
5.1. Proposta als municipis del Baix Segre d’un Pla d’implementació de models turístico-rurals de l’entorn.
5.2. Instrumentació de subvencions i recursos crediticis públics.
5.3. Possibilitat de participació del DAR.
6. Creació d’un “Centre d’Interpretació del Baix Segre”.
6.1. Col.laboradors:
Generalitat: DMAiH, DAR, DIUE, DPTOP (Paisatge).
Admin. Local: Diputació de Lleida, Consell Comarcal Segrià, municipis de la zona.
Esponsorització diversa...
7. Creació d’un equipament de colònies infantils a Almatret.
7.1. En acord amb l’Ajuntament d’Almatret, conversió de les cases-xalet existents (propietat municipal) de l’antiga cimentera en equipament de colònies escolars. Eventualment, pot servir com a indret del “Centre d’Interpretació”, a la vora del llac del riu Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada