Sempre estic rodant de sud a nord
o rodant del septentrió al meridió;
o del ponent, i a cops sense perdó,o rodant del septentrió al meridió;
fins a llevant, per temptar la sort.
La llum que tinc, la tinc a estones;
només quan brillo en el curt espai:
de punta a punta, vora de les zones
on neixo i moro sense cap desmai.
A impulsos rodo, i a cops m'aturo.
Un temps sóc veloç, us ho ben juro,
i a estones sóc un cargol que llisca
segons convé a qui amb mi s'arrisca.
Solució: la pilota de futbol.
(Ja sé que l'endevinalla era poc encertada. Demano perdó. I a canvi, faig la concessió de la d'avui, molt fàcil)
M'has desconcertat, Francesc. Pensava trobar una endevinalla i he topat amb un poema misteriós. Em penso que és el Sol, em desconcerta la lentitud ocasional del cargol.
ResponEliminaSalut.
Jordi Alins