Un apunt molt personal sobre la confiança.

Allò més plaent que pot dir un home, una dona, en llevar-se cada matí, és: "confio". La seguretat que l'entorn és benigne amb nosaltres ens estabilitza el cor i ens activa l'enginy i la musculatura. Aquest és el secret d'una societat madura, solidària, responsable amb les seves generacions.

A més de fills, tinc la fortuna d'haver -d'una i altra banda de la família- nebodes i nebots. Molts. Són gent que creix sana, alta, desperta, industriosa.

No puc pas fer la novel·la de cadascuna d'aquestes persones que s'obren pas a la vida, les unes, i que ja hi han fet escletxa, les altres... Em referiré a en Xavier. "Xavi", de fet. Vaig jugar-hi molt, quan era encara un infant. No sé si ell se'n recorda gaire, d'aquelles trapelleries nostres...

Xavi és enginyer. Fa dos anys que en va acabar els estudis. Amb el diploma sota el braç, encara perfumat de tinta fresca, va disparar-se a la recerca de feina. Encara no havien arribat les còpies dels seus currículums als destinataris múltiples, que va cridar-lo una empresa que opera, entre altres indrets del món, a Abu Dhabi. Lluny de casa. L'indret mira la mar índica a través d'una palmera feta de terra i ciment que arrela en la fondària marina.

Es gran, aquest xicot! Però els seus anys són encara tan joves que fan enveja. Jo, a la seva edat, era incapaç de mure'm més enllà de la cinquantena de quilòmetres de la falda materna i de l'ombra del pare. El món m'era com una mena de pou, o com un remolí: em feia més basarda que no pas m'excitava la curiositat.

El món, a l'edat d'en Xavi, jo el veia a través de la TV en blanc i negre. I una parcel·la, gràcies als poquíssims viatges que llavors hi podia emprendre: pròxims a la meva terra, curts de durada, temorencs pel que feia a mi: l'Occitània, el Pirineu aragonès, i poca cosa més enllà.

Ell, en canvi, ja coneix què és guanyar-se el pa. Es un professional de la tecnologia contemporània. Té somnis fonamentats d'autonomia personal. I ja coneix la meitat del món...

No és una promesa, en Xavi: és un fet. Es un agent que crea riquesa en el món. Es un ambaixador d'aquesta generació que empeny la Terra, poderosament. I la seva ambaixada és de pau, de construcció de noves coses en el coneixement humà. I també ho és de sensibilitat ambiental. I de consideració social.

Conec molta gent que desconfia de la nostra joventut, que la tem: "qualsevol temps passat va ser millor"... Si no hi ha por al cor de qui els contempla, i la mirada és neta, hom pot comprovar com la immensa majoria dels nostres joves no són paons reials, ni óssos de peresa, ni peluixos tampoc... Són una incorporació poderosa a la vida; sincrotró del futur; fàbrica d'idees.

Si algun cop, algú de la meva edat ha temut pels dies de la seva vellesa, l'exemple d'aquesta generació que empeny li ha de dissoldre tota temença. Aquestes criatures joves són artífexs, avui, de la nova teulada. I serà força més ben construïda que la que nosaltres hem pogut oferir-los per a la seva infantesa.