Xarxa de superfícies agroalimentàries de proximitat.

Un dels problemes més aguts de l'agricultura i la ramaderia és la seva submissió a la distribució i comercialització. Aquesta és en mans d'un ben poques empreses amb capitals transnacionals. Elles marquen preus i condicons. I elles es queden amb la major part del valor afegit, que no es fixa en el territori i no va a l'engrandiment de les explotacions agràries que han servit el producte, sovint a preus molt baixos o per sota cost de producció.
Comencen a haver-hi experiències d'auto distribució de productes agroalimentaris, endegades per productors, individuals o associats. Són una resposta, però insuficient encara.

El comerç alimentari de proximitat ("Km. zero") n resoldrà tots els problemes del sector agrari, però pot ajudar a pal·liar-los. I pot començar a dissenyar una estratègia alternativa.

Jo proposo la constitució d'una "xarxa d'agrobotigues de proximitat", capaces d'oferir al consumidor la globalitat del producte agrari i carni d'un territori concret, amb traçabilitat segura i amb seguretat alimentària. per fer-la efectiva, cal el lideratge de les Administracions i la seva aportació de capital inicial. La "xarxa" ha de funcionar com a superfícies "franquícia": sota una mateixa imatge corporativa i una estètica igual. I s'ha d'estendre a poc a poc, amb seguretat.

Els socis d'aquesta empresa que estableix la "xarxa" han de ser els productors, artesans o cooperatives agrícoles del territori, per assegurar la procedència del producte, la seva traçabilitat i la seva intrínseca qualitat.

Re-escric l'esquema bàsic (potser encara immadur) del projecte:

ESQUEMA D’ORGANITZACIÓ
PER A UNA XARXA DE COMERÇ AGROALIMENTARI
DE PROXIMITAT I DE QUALITAT
DES DE LES TERRES DE PONENT.

OBJECTIUS:
Dissenyar una xarxa de petites/mitjanes superfícies comercials de venda directa i de proximitat de productes agraris i agroalimentaris de Ponent.
Implicar en la producció, distribució de proximitat i venda directa al consumidor el teixit productiu de Ponent i de la seva artesania alimentària.
Establir un sistema cooperatiu per a la distribució i venda, capaç de fixar valor afegit a la producció.agroalimentària.
IDEA:
Constitució d’una Cooperativa o Associació empresarial capaç d’establir una xarxa d’”agro-botigues” o superfícies comercials alimentàries basades en la producció autòctona i en la venda de proximitat.
La “xarxa” de superfícies de la Cooperativa o Associació empresarial tindrà una imatge corporativa única i una disposició estètica de la infraestructura de les superfícies comercials igual en cadascuna d’aquestes.
Les superfícies comercials vendran la producció agroalimentària pròpia de Ponent, tot sumant-hi altres produccions no ponentines, si és el cas, pròximes al territori.
Les superfícies distribuiran els linials d’exposició a la venda per categories: producció integrada, ecològica, amb denominació, etc.
La venda de productes agraolimentaris comprendrà producció primària, elaborada i transformada artesanalment o similar.
Les superfícies disposaran de producció de temporada i de producció no de temporada.
La distribució i reposició és a càrrec dels socis cooperants o empresarials, que determinaran els compromisos d’abastiment amb els productors que escullin o amb les seves produccions pròpies. SOCIS:
Cooperatives agràries del territori.
Productors/es del territori.
Productors/es artesanals o de transformació alimentària del territori.
Eventualment, pot considerar-se la possibilitat d’una empresa mixta, de manera que les administracions públiques puguin integrar-se igualment a la iniciativa empresarial.

Consumidors finals que tinguin interès a participar en la societat.
NECESSITATS DE DISTRIBUCIÓ:
Un magatzem central, amb cambra de fred.
Una flota de transport adequada a les necessitats de la “xarxa” i del seu creixement real.
Un full de ruta d’itineraris de distribució de producte.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES SUPERFÍCIES DE VENDA:
Inici en ciutats de més de 10.000 h.
Creixement en ciutats de més de 10.000 habitants.
Extensió a ciutats de més de 5.000 habitants.
Els creixements de la xarxa no poden excedir els límits geogràfics d’una distribució de “proximitat”, sostenible, i no poden oferir produccions alienes a aquesta “proximitat” o no conreades en el territori de la “xarxa”.
CAPITALITZACIÓ:
Aportació pública de capital inicial: Generalitat, Administracions locals (consorcis de promoció econòmica o similars).
Aportacions no retornables de les Administracions públiques.
Aportacions públiques retornables de “capital-risc” o creditícies a interès baix o zero.
Aportacions de capital per part dels socis.
LIDERATGE INICIAL:
Correspon als Departaments d’agricultura, alimentació i comerç exercir el lideratge de la idea, la crida al sector, els treballs previs a la constitució de la societat.
En aquest lideratge hi ha de ser cridada l’administració local: Diputació, Ajuntaments on es pretengui implantar la “xarxa”, a través dels seus “patronats de promoció econòmica” o figures administratives similars.
Poden / han de ser “partenaires” del lideratge: la Federació de cooperatives agràries de Catalunya, les Organitzacions Professionals Agràries de Catalunya, les Asssciacions de producció artesanal alimentària, etc.
IMPULS I TUTORITZACIÓ DEL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ:
Correspon la tasca de suport i seguiment inicials a la Generalitat de Catalunya i, en el seu cas, a les administracions locals compromeses en el projecte.