diumenge, 30 de gener del 2011

Tercera història del Far West.


A Cat City van celebrar eleccions a Sheriff. El que va ser elegit contra aquell que exercia fins aleshores havia promès grans canvis en l'ordenament de l'ordenació de l'ordre que ordinava la vida a la ciutat. Ho va prometre al Saloon, a l'església, a la casa de banys, a la comissaria, a la redacció del periòdic local "Today news"...

En campanya, l'aspirant no parava de moure's de banda a banda, neguitós i amb ganes de victòria, però sobretot freqüentava els ranxos dels ramaders més acabalats del territori. Els deia: "l'ordre canviarà, perquè l'actual Marshall i la seva gent no valoren la força dels winchester i es pensen que les paraules són prou eficaces i no calen bales". I també els deia: "El trànsit dels camins canviarà, perquè el Marshall actual i la seva colla es dolen massa que els carruatges matin probretalla: gent gran i criatures de jornalers quan passen pel poble al trot dels animals. Vosaltres, els ramaders de debó necessiteu via lliure per als carruatges, ho sé". L'home no no considerava gens que la funerària local, cada setmana hagués d'enterrar una víctima del trànsit, perquè l'important era que els ramaders no perdessin temps en creuar el poble, o per fer gestions ràpides al banc... Perquè el temps dels ranxers no era com el dels altres. Els dels rics era molt més valuós que el temps dels miners i dels pastors d'ovelles. I també va dir: "Ja n'hi ha prou de controlar que les pastures no rebin les dejeccions de les vaques i dels bous dels ranxers, perquè aquests són els que creen la riquesa a Cat City; i en algun lloc han de llençar allò que evacuen les bèsties, que són moltes!".

El nou Sheriff, ja electe, va sortir de la seva comissaria, revòlver a la cartutxera, i va clavar un ban a les portes principals de Cat City: "Els cavalls podran galopar tant com vulguin pels carrers principals de la ciutat. Els ranxos de vacum tenen dret a escampar per les pastures de tot el terme les dejeccions de les seves bèsties." I també va escriure: "En endavant, la Llei és el Sheriff, que acaba de ser elegit per la gent de Cat city. Allò que farà el Sheriff és allò que valdrà cinc vegades: una per cada punta de l'estrella que ho acredita". Després, entrà al Saloon, i mentre apagava la set enorme, comentava: "Jo i els meus ajudants, que som tot u, no podem estar discutits per causa dels mètodes o per causa de les formes, perquè la seguretat i la submissió, depenen de l'ordre nou que jo ordeno amb les meves ordenances d'ordre. Que per això m'han votat els de Cat City".

I llavors, la gent es va deciddir de recloure's a casa; van comptar els estalvis i la majoria va determinar tocar el dos, nord enllà, on deien que la gent era rica, noble, culta, deslliurada i feliç. El sheriff i la seva colla d'ajudants de la Llei es van quedar quasi sols a Cat City. Van haver de d'advertir les botxes que voleiaven pels carrers de la seva conducta massa lliure i poc cívica, i van haver d'esperar que els indis sortissin de la reserva per tenir l'oportunitat de fer-se valer. Els indis, però, es van quedar tan feliços, en les seves muntanyes que havien ocupat des de sempre. Els ranxers acabalats, no van trobar jornalers cow-boys per als seus vedells, perquè se n'havien anat tots a buscar-se la vida en les vetes d'or de l'altre costat de món. El banc va tancar portes. El carruatge d'un ranxer empipat, que venia a tot estrep, va passar per damunt del banquer i el va deixar estès enmig de l'avinguda, davant del banc. L'endemà, el cavall de l'ajudant del Sheriff va atropellar la darrera ballarina que quedava al soloon. El cavall no ho hauria volgut, però el genet li clavava els esperons a les anques.

L'últim habitant que va tocar pirandó va ser el titular de la funerària: només li quedaven el Sheriff i els ajudants... i eren massa joves per esperar-los amb un fèretre a les mans. Al cap d'un temps, els ramaders dels ranxos havien cremat les pastures amb els purins dels animals i l'herba creixia seca. L'aigua dels torrents era tan bruta que els vedells morien de set abans d'abeurar-s'hi. Van arreplegar els molts diners que conservaven i se'n van anar a regions més fredes. Cat City fou pols i corc a la fusta. El Sheriff encara clava bans a les portes principals, però no hi ha ningú per a llegir-los.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada