divendres, 4 de febrer del 2011

Una història de CiUx.


Els senglars entraven a la reserva dels indis CiUx. Però no ben bé a tota la reserva, sinó a la part de reserva que els capitostos havien reservat per a si mateixos, amb la clara intenció de reservar-se terra de reserva per a la pròpia preservació de capitostos i manaires; els més rics de la tribu CiUx, és clar!

Els porcs senglars espantaven els corders dels amos d'aquella part reservada de la reserva; i competien amb els búfals que els capitostos controlaven per al seu consum propi i familiar. Els manaires CiUx, doncs, van organitzar una batuda contra les bèsties: van cridar els guerrers més ferms i agosarats i els van donar permís d'entrar en la reservada terra de la reserva, per guerrejar contra els senglars.

Els guerrers CiUx -cor què vols, cor què desitges- van tensar llurs arcs i van caramullar de fletxes llurs buiracs. Els capitostos els havien promès de regalar-los tantes peces com fossin capaços d'abatre.

La reserva de la reserva que s'havien reservat els cabdills CiUx va quedar expedita d'animals porcs. Els ullals es van amuntegar entorn del foc de camp que van organitzar els guerrers per rostir la carn i atipar-se'n tant com els era permès per llurs estómacs. A la nit, tots jeien estesos a l'herba, farts de carn de senglar i lassats de ballar en honor dels capitostos de la tribu, que tan bé els havien tractat.

Els capitostos també dormien plàcidament, a la vora de llurs esposes, a l'inerior de les riques tendes llurs. El món era una meravella, a la reserva!

Deu gossets i una quinzena de gats deambulaven coixos, malferits, agònics, entorn del campament, amb fletxes clavades a les potes, al llom, a la panxa. Les fletxes havien equivocat la trajectòria llur. A la matinada, van morir un després de l'altre, aquells animalons. Però ni els guerrers no hi van donar importància ni els capitostos en van tenir cap pena. Sembla ser que així van acabar, també uns quants esquirols i uns castors, i algun falcó que dormia entre fulles del boscatge...

Un visitant, que havia estat important, temps enrera, en la tribu rival dels CiUx, dita -la seva- Tribu dels Indis Verds, va pensar: "El gran Manitú ens hagués hagut de ben guardar si nosaltres haguéssim dit als nostres guerrers que abatessin senglars a cops de fletxa! I es va mirar el cel i va arronsar les espatlles: "Coses de la democràcia..!" va pensar, mentre se n'anava muntanya avall, cap al seu poblat. I encara va dir-se per a ell, tot caminant pensarós: "Els esperits ens haguessin hagut de protegir de les ires de la premsa, si ho haguéssim fet nosaltres! I en canvi, ara... els tambors no diuen res de res. Coses de la democràcia, deuen ser!""

Els búfals van tornar a la reservada part de la reserva. I els corders dels cabdills van pasturar feliços i s'hi van fer ben grossos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada