Amunt i amunt, i més amunt m'efilo,
pels cristalls tan llisos del mur de l'aire,
i sense corda escalo núvols i m'espavilo
a no caure mai, mirant tothora enlaire,
cap on el sol és més rodó i brilla tant
com lluentejo jo, també de foc cremant.
Solució: l'aerostàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada