Xarxa de superfícies agroalimentàries de proximitat.

Un dels problemes més aguts de l'agricultura i la ramaderia és la seva submissió a la distribució i comercialització. Aquesta és en mans d'un ben poques empreses amb capitals transnacionals. Elles marquen preus i condicons. I elles es queden amb la major part del valor afegit, que no es fixa en el territori i no va a l'engrandiment de les explotacions agràries que han servit el producte, sovint a preus molt baixos o per sota cost de producció.
Comencen a haver-hi experiències d'auto distribució de productes agroalimentaris, endegades per productors, individuals o associats. Són una resposta, però insuficient encara.

El comerç alimentari de proximitat ("Km. zero") n resoldrà tots els problemes del sector agrari, però pot ajudar a pal·liar-los. I pot començar a dissenyar una estratègia alternativa.

Jo proposo la constitució d'una "xarxa d'agrobotigues de proximitat", capaces d'oferir al consumidor la globalitat del producte agrari i carni d'un territori concret, amb traçabilitat segura i amb seguretat alimentària. per fer-la efectiva, cal el lideratge de les Administracions i la seva aportació de capital inicial. La "xarxa" ha de funcionar com a superfícies "franquícia": sota una mateixa imatge corporativa i una estètica igual. I s'ha d'estendre a poc a poc, amb seguretat.

Els socis d'aquesta empresa que estableix la "xarxa" han de ser els productors, artesans o cooperatives agrícoles del territori, per assegurar la procedència del producte, la seva traçabilitat i la seva intrínseca qualitat.

Re-escric l'esquema bàsic (potser encara immadur) del projecte:

ESQUEMA D’ORGANITZACIÓ
PER A UNA XARXA DE COMERÇ AGROALIMENTARI
DE PROXIMITAT I DE QUALITAT
DES DE LES TERRES DE PONENT.

OBJECTIUS:
Dissenyar una xarxa de petites/mitjanes superfícies comercials de venda directa i de proximitat de productes agraris i agroalimentaris de Ponent.
Implicar en la producció, distribució de proximitat i venda directa al consumidor el teixit productiu de Ponent i de la seva artesania alimentària.
Establir un sistema cooperatiu per a la distribució i venda, capaç de fixar valor afegit a la producció.agroalimentària.
IDEA:
Constitució d’una Cooperativa o Associació empresarial capaç d’establir una xarxa d’”agro-botigues” o superfícies comercials alimentàries basades en la producció autòctona i en la venda de proximitat.
La “xarxa” de superfícies de la Cooperativa o Associació empresarial tindrà una imatge corporativa única i una disposició estètica de la infraestructura de les superfícies comercials igual en cadascuna d’aquestes.
Les superfícies comercials vendran la producció agroalimentària pròpia de Ponent, tot sumant-hi altres produccions no ponentines, si és el cas, pròximes al territori.
Les superfícies distribuiran els linials d’exposició a la venda per categories: producció integrada, ecològica, amb denominació, etc.
La venda de productes agraolimentaris comprendrà producció primària, elaborada i transformada artesanalment o similar.
Les superfícies disposaran de producció de temporada i de producció no de temporada.
La distribució i reposició és a càrrec dels socis cooperants o empresarials, que determinaran els compromisos d’abastiment amb els productors que escullin o amb les seves produccions pròpies. SOCIS:
Cooperatives agràries del territori.
Productors/es del territori.
Productors/es artesanals o de transformació alimentària del territori.
Eventualment, pot considerar-se la possibilitat d’una empresa mixta, de manera que les administracions públiques puguin integrar-se igualment a la iniciativa empresarial.

Consumidors finals que tinguin interès a participar en la societat.
NECESSITATS DE DISTRIBUCIÓ:
Un magatzem central, amb cambra de fred.
Una flota de transport adequada a les necessitats de la “xarxa” i del seu creixement real.
Un full de ruta d’itineraris de distribució de producte.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES SUPERFÍCIES DE VENDA:
Inici en ciutats de més de 10.000 h.
Creixement en ciutats de més de 10.000 habitants.
Extensió a ciutats de més de 5.000 habitants.
Els creixements de la xarxa no poden excedir els límits geogràfics d’una distribució de “proximitat”, sostenible, i no poden oferir produccions alienes a aquesta “proximitat” o no conreades en el territori de la “xarxa”.
CAPITALITZACIÓ:
Aportació pública de capital inicial: Generalitat, Administracions locals (consorcis de promoció econòmica o similars).
Aportacions no retornables de les Administracions públiques.
Aportacions públiques retornables de “capital-risc” o creditícies a interès baix o zero.
Aportacions de capital per part dels socis.
LIDERATGE INICIAL:
Correspon als Departaments d’agricultura, alimentació i comerç exercir el lideratge de la idea, la crida al sector, els treballs previs a la constitució de la societat.
En aquest lideratge hi ha de ser cridada l’administració local: Diputació, Ajuntaments on es pretengui implantar la “xarxa”, a través dels seus “patronats de promoció econòmica” o figures administratives similars.
Poden / han de ser “partenaires” del lideratge: la Federació de cooperatives agràries de Catalunya, les Organitzacions Professionals Agràries de Catalunya, les Asssciacions de producció artesanal alimentària, etc.
IMPULS I TUTORITZACIÓ DEL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ:
Correspon la tasca de suport i seguiment inicials a la Generalitat de Catalunya i, en el seu cas, a les administracions locals compromeses en el projecte.

Per a una proposta d'industrialització agroalimentària a Ponent.

Potser no serà així, però estaria bé que a Ponent -al meu pobre criteri- que una part important de la campanya electoral per al Parlament (2010) girés a l'entorn de les oportunitats econòmiques del territori.

Tinc per mi, que l'essencial és la industrialització alimentària. Perquè la base produtiva és gran, intensa, de qualitat, variada... I perquè aquesta producció és allò que millor fan les comarques ponentines. Però la producció, per ella sola, no aporta gaire valor afegit. La transformació alimentària, sí, i molt. I no es deslocalitza. I no sofreix daltabaixos de crisis: al capdavall tots mengem a diari.

Un esbós d'allò que podria ser la descripció d'aquesta proposta que caldria sotmetre a debat polític públic i al consens amb el sector agraopecuari:

PROPOSTA
ICV-EUiA
PER A UN PROGRAMA D’INSDUSTRIALITZACIÓ I D’IMPULS COMERCIAL
A PONENT EN BASE A LA PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA
I A LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA.

OBJECTIUS:
Convertir Ponent en el pol agroindustrial del Sudoest mediterrani.
Industrialitzar el territori a partir de la producció alimentària.
Donar valor afegit a la producció agrària i ramadera.
Enfortir el teixit cooperatiu i empresarial de Ponent.
Atorgar oportunitats a la producció agroramadera del Pirineu.
Identificar Ponent com a marca de qualitat alimentària.
Imputar Recerca i Transferència tecnològica a la producció/transformació.
Competir amb altres zones agroalimentàries de la Mediterrània.
Establir una xarxa de cooperació productiva i industrial (Aragó, País Valencià...).
Penetrar en el mercat de l’alimentació industrial amb qualitat.

BASE PRODUCTIVA:
Ramaderia intensiva i extensiva de muntanya.
Ramaderia intensiva al Pla, diversa.
Cicles tancats de la ramaderia. Producció territorial de pinso.
Extenses zones farratgeres i cerealístiques.
Alta producció fructícola, oleícola, de farratges i llegums.
Especialitzacions productives (IOP, DQ, Agr. Ecològica...)
Guany de terrenys productius de regadiu.
Teixit empresarial petit però amb llarga experiència.
Teixit cooperatiu intens (no prou capitalitzat).
Universitat i recerca (IRTA).

CAPACITATS TERRITORIALS:
Infraestructures de comunicació prou eficients.
Centre geogràfic “logístic” per a emmagatzematge i distribució.
Eixos pre-industrials o industrials experimentats (N-2, Eix Pirineu, Lleida-Saragossa, Lleida-Osca...)
Estructura turística rural en desenvolupament (també culinària).
Estructura aeroportuària i comunicacions ferroviàries.
Dos ports marítims ben comunicats.
Pas d’Espanya a França-Europa.
En zona d’expansió agrícola i ramadera (Rioja, Aragó, País Valencià).
Pau social i aigua abundant.
Formació inicial i universitària de qualitat. Capacitat de recerca.

EIXOS PRIORITARIS DE DESENVOLUPAMENT AGROALIMENTARI:
Eix de la N-II (Lleida – Cervera – Martorell).
Eix Lleida – Balaguer.
Eix Lleida – Osca – Saragossa.
Eix Cerdanya – Alt Urgell – Val d’Aran.
Eix Lleida – Les Borges Blanques – Montblanc.

NECESSITATS A COBRIR:
Constitució de la “Illa càrnia de Ponent”.
Activació de la recerca i la trasferència tecnològica al PECITAL
Consecució del “Campus d’Excel·lència” per a la UDL.
Estudis professionals i universitaris en comerç i estructures: agrari, agroalimentari.
Ídem. Tecnologia dels aliments.
Major impuls a l’agricultura diferencial (ecològica, de denominació, etc.)
Impuls a la comercialització de la carn i els productes lactis de Qualitat.
Establiment / reforçament de xarxes de distribució i de venda (COPCA).

ESTRUCTURES ECONÒMIQUES A CAPITALITZAR.
Cooperatives agràries: intercooperació,/ fusió sota projecte comercial i/o industrial.
Empreses agràries i de transformació de joves emprenedors.
Estudis per a noves reconversions varietals i introducció de productes novedosos.
Transformació dels escorxadors en sales de pecejament, precuinats i pre-distribució.
Xarxa de comerç de proximitat i venda on-line.

FONTS PER ALS RECURSOS NECESSARIS:
Programa específic plurianual de la Generalitat (ICF-ICCA).
Complementació del programa amb fons estatals Desenv. Rural (ICO).
Programa europeu per al desenvolupament industrial (FEDER).
Fons del PDR específicament establerts per al programa.
Fons de Capital-risc establerts per la Generalitat de Catalunya.
Fons disponibles per part dels Ajuntaments, CC.CC. i Diputació.
Atracció i fixació de capitals privats.
Seccions de Crèdit de les cooperatives agràries.

SUBJECTES AGENTS DEL PROJECTE:
Programa interdepartamental (DAR, DURSI, Economia i Finances, Treball, ASiC, etc.) establert per la Generalitat sobre el consens amb els sectors implicats.
Compromís dels agents econòmics i socials.
Ídem. Cambra de Comerç i Indústria.
Acompanyament de les administracions locals i supralocals.
Suport d’institucions bancàries vinculades amb el territori.
Universitat de Lleida i Departament d’Educació de la Generalitat.
Centrals fruiteres i oleícoles.

ACTIVITAT INDUSTRIAL i ARTESANAL AGROALIMENTÀRIA:
Llet i derivats lactis.
Carns amb distinció d’origen i/o de qualitat.
Fruites i verdures de producció distintiva (ecològica, DQ, IOP, etc.). Sucs, conserves, melmelades. Aprofitament alimentari animal de rebuigs.
Vins i alcohols i derivats del raïm.
Farina, pa, rebosteria de llet i de farina.
Oli, olives i derivats.
Alimentació precuinada..