Aquesta tarda de dissabte, la Federació ACAPPS d'associacions i persones sordes oralistes de Catalunya, he volgut reconèixer les diputades i diputats que, al Parlament de Catalunya, vàrem impulsar fa uns pocs mesos la Resolució que instava el Govern de la Generalitat a donar el suport escaient a les necessitats dels infants i adults que, sords, volen ser oralistes: parlar en català per la seva pròpia boca.
ACAPPS és desconeguda de la immensa majoria de catalans. I és desconeguda la lluita personal dels sords que, amb un implant coclear i amb un audífon i l'ajuda de professionals logopedes, assoleixen plena competència auditiva i locutiva. Es una aventura impressionant, fantàstica, immensament heroica.
Entre els diputats reconeguts avui, hi era jo. M'han demanat de dir uns mots. Al faristol he deixat dit això:
"He vingut a demanar-vos disculpes pel meu pecat d'orgull: abans de vosaltres, jo creia que hi sentia, i que sabia parlar. Avui us confesso que hi he sentit i que he començat a parlar de veres després de vosaltres".
Es ben sincer, el que he dit. I tinc l'esperança que l'auditori haurà entès quin és el fons de la meva confessió.
