El dimecres, set de juliol, la Comissió de Política Territorial del Parlament aprovava una resolució, fruit de l'empenta de la Plataforma per la Llengua, que insta la Generalitat a exigir al Govern espanyol la normalització lingüística de la toponímia dels panells indicadors de l'aeroport d'El Prat, ara en la vesrió espanyola, a pesar que les destinacions o origens siguin catalans (Eivissa o Alacant, per exemple) o que, essent internacionals, tenen versió tradicional catalana (Moscou o Nova York, per exemple).
La resolució és obra de CiU i ha estat aprovada amb una esmena proposada pel DPTOP (que figura en lletra cursiva en el text reproduït més avall).
La gràcia del cas és que jo vaig proposar-la abans que no pas CiU: immediatament que la Plataforma va fer-me arribar l'informe de la seva observació. El PSC i el DPTOP em va impedir que la registrés en la versió inicial. Vaig arribar a fer-ne fins a quatre versions més, cadascuna llimant asprors que no li convenien al DPTOP. Al final, van encallar-me-la en el disc dur del meu ordinador, dormint-hi el son dels justos. Ha hagut de ser CiU qui la tirés endavant I jo que me n'alegro de valent.
Reescric la Resolució, que té una importància lingüística inqüestionable per a la normalitat del català en terra pròpia:
Proposta de resolució sobre la toponímia usada a l’aeroport d'El Prat:
Exposició de motius
Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua titulat Usos lingüístics i la presència del català a la toponímia emprada a l’Aeroport de Barcelona, presentat a finals d’octubre de 2009, AENA discrimina la llengua catalana en la toponímia emprada en els panells informatius i en els teleindicadors de l’aeroport del Prat.
Els casos més greus de marginació del català en els topònims es produeixen en diverses destinacions del domini lingüístic de la llengua catalana. AENA no respecta els topònims oficials i propis de les destinacions d’aquesta àrea. Així, la localitat d’Eivissa és anunciada com a «Ibiza», tot i que la llei de normalització lingüística del Govern de les Illes Balears, aprovada l’any 1986, explicita clarament que l’única forma oficial dels topònims és la catalana. Un altre cas greu és la designació de Palma com a «Palma de Mallorca». Aquesta denominació és inexistent, ja que l’única forma oficial acceptada de la localitat és Palma. Per tant, en aquest cas, no es tracta només d’una exclusió de la llengua catalana, sinó d’una utilització errònia i incorrecta de la localitat. Igualment, AENA designa Alacant únicament com «Alicante», tot i que la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament en valencià estableix que les localitats valencianes que tinguin una denominació bilingüe faran constar ambdues.
En relació amb les formes dels topònims estatals de fora del domini lingüístic català, AENA sempre empra el topònim en la seva forma castellana, tot i que existeixi una denominació oficial i en llengua pròpia, exceptuant el cas de la Corunya, on s’utilitza la forma en llengua gallega. Tampoc no utilitza les formes catalanes en aquelles localitats en què existeix una forma tradicional en llengua catalana.
Finalment, pel que fa a les destinacions internacionals, AENA ignora les formes catalanes, emprant sempre la forma castellana, en aquelles destinacions en què existeix una forma tradicional en aquesta llengua. Només s’utilitzen les formes catalanes en aquelles destinacions en què la forma castellana és coincident amb la catalana. En les destinacions en què no existeix una denominació en llengua castellana s’utilitza la forma original.
Cal tenir present que la utilització plena i normalitzada de la llengua catalana a l’aeroport d'El Prat és d’especial importància, ja que representa el primer punt de contacte amb la llengua i cultura del país per milions de visitants, al mateix temps que és la porta principal a través de la qual els catalans ens comuniquem amb la resta del món.
Per aquests motius, el Grup parlamentari de Convergència i Unió, presenta la següent:
Els casos més greus de marginació del català en els topònims es produeixen en diverses destinacions del domini lingüístic de la llengua catalana. AENA no respecta els topònims oficials i propis de les destinacions d’aquesta àrea. Així, la localitat d’Eivissa és anunciada com a «Ibiza», tot i que la llei de normalització lingüística del Govern de les Illes Balears, aprovada l’any 1986, explicita clarament que l’única forma oficial dels topònims és la catalana. Un altre cas greu és la designació de Palma com a «Palma de Mallorca». Aquesta denominació és inexistent, ja que l’única forma oficial acceptada de la localitat és Palma. Per tant, en aquest cas, no es tracta només d’una exclusió de la llengua catalana, sinó d’una utilització errònia i incorrecta de la localitat. Igualment, AENA designa Alacant únicament com «Alicante», tot i que la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament en valencià estableix que les localitats valencianes que tinguin una denominació bilingüe faran constar ambdues.
En relació amb les formes dels topònims estatals de fora del domini lingüístic català, AENA sempre empra el topònim en la seva forma castellana, tot i que existeixi una denominació oficial i en llengua pròpia, exceptuant el cas de la Corunya, on s’utilitza la forma en llengua gallega. Tampoc no utilitza les formes catalanes en aquelles localitats en què existeix una forma tradicional en llengua catalana.
Finalment, pel que fa a les destinacions internacionals, AENA ignora les formes catalanes, emprant sempre la forma castellana, en aquelles destinacions en què existeix una forma tradicional en aquesta llengua. Només s’utilitzen les formes catalanes en aquelles destinacions en què la forma castellana és coincident amb la catalana. En les destinacions en què no existeix una denominació en llengua castellana s’utilitza la forma original.
Cal tenir present que la utilització plena i normalitzada de la llengua catalana a l’aeroport d'El Prat és d’especial importància, ja que representa el primer punt de contacte amb la llengua i cultura del país per milions de visitants, al mateix temps que és la porta principal a través de la qual els catalans ens comuniquem amb la resta del món.
Per aquests motius, el Grup parlamentari de Convergència i Unió, presenta la següent:
Proposta de resolució:
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reclamar al Govern espanyol que AENA faci un ús normalitzat de la llengua catalana en la toponímia emprada en els panells informatius i teleindicadors de l’aeroport d’El Prat, garantint que no es disminueix la claredat de la informació que s’ofereix als passatgers i usuaris de l’aeroport, que hauria de passar per:
En els topònims de l’àmbit lingüístic català, tenint en compte que els trajectes es realitzen dins els territoris de parla catalana, utilitzar les formes oficials i pròpies d’aquestes destinacions, és a dir, les formes catalanes.
En els topònims de l’Estat de fora de l’àmbit lingüístic català, d’una banda, utilitzar els dos noms oficials en les localitats que són dins un territori que posseeix llengua pròpia, i de l’altra, utilitzar la forma catalana en aquelles localitats que tenen una forma tradicional en aquesta llengua.
En els topònims de destinacions estrangeres, i per mantenir la dimensió internacional de l’aeroport, utilitzar alternativament la denominació en català, en aquells casos en què hi hagi una forma tradicional, el topònim en la seva llengua d’origen i finalment la seva traducció en anglès, com a principal llengua de domini internacional.
En els topònims de l’àmbit lingüístic català, tenint en compte que els trajectes es realitzen dins els territoris de parla catalana, utilitzar les formes oficials i pròpies d’aquestes destinacions, és a dir, les formes catalanes.
En els topònims de l’Estat de fora de l’àmbit lingüístic català, d’una banda, utilitzar els dos noms oficials en les localitats que són dins un territori que posseeix llengua pròpia, i de l’altra, utilitzar la forma catalana en aquelles localitats que tenen una forma tradicional en aquesta llengua.
En els topònims de destinacions estrangeres, i per mantenir la dimensió internacional de l’aeroport, utilitzar alternativament la denominació en català, en aquells casos en què hi hagi una forma tradicional, el topònim en la seva llengua d’origen i finalment la seva traducció en anglès, com a principal llengua de domini internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada