Auguro que a Catalunya s'esdevindran fets importants, de gruix, amb pes. Després del que hem viscut amb l'Estatut i la sentència que l'ha capolat, les coses no es poden sostenir com són fins ara, tan estantisses, tan incertes, tan ingovernables. La nació que Catalunya ha ratificat de ser, sofreix massa tensions com perquè en resisteixin les parets que la contenen.
La remor del deu de juny a Barcelona no fou només remor. Hi havia, en aquella massa inquieta i ofesa, una potència enorme de transformació social i de renovació nacional. La traducció política immediata -potser barroera i tot- d'aquella força l'hem palpada en les propostes electorals darreres: independència per la via directa, referèndum per a la independència, concert econòmic, federalisme sense cafeïna, reforma constitucional per a un Estat confederal... Cap denominador comú entre les expressions polítiques catalanes! Una descomposició de vectors, a favor dels guanys electorals...
Però la tensa relació entre l'Estat i Catalunya seguiex al carrer. Ara en silenci i sense masses apinyades, però igualment tibada. Aquesta qüestió no és un atzucac. Té sortida, encara que una tàpia històrica la mantingui tapada.
La solució ha de comptar amb dues premisses sine qua non: la unitat política expressada al Parlament i en les estructures municipals, i una immensa majoria popular que hi doni suport (no només que la toleri). I caldrà construir el text d'amdues condicions amb una literatura diàfana, clara, entendora.
Serà avui o demà, però el màxim comú denominador en què coincideixi la política parlamentària, la local i la sociologia popular, arribarà. I potser només serà un pas, res definitiu, a l'espera de noves tensions futures. Però serà un pas sense retrocés. Serà una construcció nacional no identitària, sinó popular, cultural, fruit de la història catalana, sempre confinada per l'Estat o per la ideologia catalana dominant.
Al meu entendre tot passa per acordar a Catalunya quin és el model Federal/Confederal d'Estat; què significa aquest model comú en matèria de finançament de la Generalitat; i per la ratificació en referèndum d'aquest model, que, arribat a les Corts, haurà de ser considerat no només viable, sinó estrictament necessari. Potser cal, encara, comptar amb aliances entre les nacions que avui composen l'Estat. Aquestes, seran necessàries per bé que no estrictament imprescindibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada