El diumenge, toca endevinalla.

Sóc de cos espès i ben compacte

duc l'ànima a dins, tan amagada:

només n'ensenyo un extracte

petit, al capdamunt de la carnada.

Vaig servar el sucre de les flors,

un dia ja llunyà, entre les cel·les.

Ara ensucra, la flama del meu cos,

l'esperança de les damisel·les;

i encén, durant les negres nits,

coratge i valentia en tots els pits.

Solució: el ciri o l'espelma.