Candidat.

No sé si el substantiu "candidat/a" té a veure poc o molt amb l'adjectiu "càndid/a". En tot cas -i en el meu cas- el joc de paraules té no poc interès. He encapçalat moltes llistes elctorals, al llarg dels anys. I en moltes ocasions, he tingut consciència que era una "candidesa" imaginar que podia ser electe... Un partit menut, amb poquíssims recursos, exigent, que reclama impostos per redistribuir riquesa i que exigeix una economia neta amb les finances i neta amb el planeta (una rima fàcil, perdoneu), té les coses molt peludes.

La constància nostra, l'obstinació en els principis i la dedicació a la gent, han acabat donant resultats. De manera que aquella "candidesa", si de cas, ja només ho va ser interior, patrimoni de l'ànima. En efecte, segueixo creient que la política és consubstancial a la paraula. Digueu-me "càndid", si us és grat...

En efecte, els únics éssers de la Terra que parlen som els humans. De manera que humanitat i política són indestriables. Digueu-me càndid, si us sembla, però jo segueixo creient que l'exercici de la política democràtica és l'únic instrument de les comunitats humanes que aconsegueix doblegar la tendència humana -també connatural- a l'acumulació de béns en mans d'uns pocs -o d'uns pocs territoris- en detriment de la majoria. L'equitat -segueixo pensant-i la igualtat d'oportunitats només l'assegura la política. I encara si aquesta és d'esquerres. Podeu dir-me "càndid" si us és grat: la història de la humanitat ¿no avala això que dic?

Avui, les meves companyes i els companys meus m'han escollit, doncs, primer candidat d'ICV per les Terres de Lleida al Parlament que ha de configurar-se l'any que som: el 2010.

Això és rellevant, per a mi, és clar. I molt. Però el que més m'ha commogut han estat les intervencions dels i de les responsables territorials del partit. Han estat d'una delicadesa exquisida, d'una esplèndida generositat, d'una companyonia extraordinària! Emocionat de veres, hi he pogut sentir l'escalf, el respecte sincer, l'afecte i la solidaritat espontanis amb la meva persona. Digueu-me "càndid"; però sento que ha estat una experiència fondament grata, joiosa i definitivament reconfortant.

¿Com retornaré a aquestes persones que militen en la humilitat d'ICV la seva tendresa amb mi i amb el projecte col·lectiu que som tots junts? L'amistat, la confiança, el lliurament, són càrregues dolces de sentir, però tan exigents com exigent és la responsabilitat de correspondre-hi amb la mateixa correspondència i amb la mesura de la feina ben enllestida. Feina d'un per als altres, que és l'exigència de la gent -potser també "càndida" d'ICV.

No em falta el coratge. No perquè jo en tingui molt, sinó perquè és amb cortage que m'alimenten les companyes i els companys. I reconec, satisfet, que és pel seu aliment que em faig gran.

Digueu-me "càndid", però sé que trobar nutrició en la mà amiga, en la paraula solidària, en la confiança aliada, no té preu.

M'agrada de seguir essent un càndid candidat. I prego als déus que no em canviïn.