Fan córrer bous, però en català.

Quan es va debatre al Ple del Parlament la Iniciativa Legislativa Popular que proposa abolir les curses de toros, els diputats (no sé si també les diputades) conservadors de les Terres de l'Ebre van aixecar llurs braços i la fúria llur. Per a ells no perillava només l'espectacle dels toreros, sinó també la "festassa" catalanísisma, popularíssima, dels corre-bous de l'Ebre. I això a pesar que l'abolició d'aquesta salvatjada havia estat prèviament i expressament exclosa dels preceptes que propugna la ILP antitaurina.

Per quina raó, n'havia estat bandejada?

Escoltada la compareixença del senyor Leonardo Anselmi, de la plataforma PROU, promotora de la ILP per a l'abolició de la tauromàquia amb mort a la plaça, es conclou que la iniciativa legislativa popular no hauria tingut cap oportunitat de passar el tràmit d'admissió parlamentària si no excloïa els corre-bous ebrencs, catalaníssims, tradicionalíssims.

A pesar d'això, que era més que obvi, els diputats conservadors (CiU) de les Terres de l'Ebre van forçar la votació d'admissió a tràmit de la ILP de manera que fos secreta. No és suposar molt que aquests van arrenglerar-se amb els diputats i diputades del PP i amb la immensa majoria dels del PSC-CpC votant en contra de la tramitació de la iniciativa. Per sort, els abolicionistes vam ser uns pocs més. No gaires, però suficients. Entre ells, com és sabut, tots els d'ERC i tots els d'ICV-EUiA.

CiU, al cap de ben pocs dies que s'havia admès la tramitació de la ILP, registrava una Proposició de Llei que "blinda" la festa dels corre-bous de les Terres de l'Ebre. Aquesta proposició només va tenir els vots contraris d'ICV-EUiA després del seu debat de totalitat . El Ple, molt majoritàriament, doncs, la va admetre a tràmit, en paral·lel al debat sobre l'abolició de les curses de braus, impulsat per més de 180.000 ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Quan es va tenir el debat d'admissió al Ple, tant CiU (proposant de la llei per al "blindatge" dels corre-bous) com ERC (que va votar-hi entusiastament a favor), ja s'havien fet un tip de dir que l'abolició de les curses de toros a la plaça no era una qüestió identitària (de Catalunya contra l'Espanya més o menys profunda). I és veritat, perquè es tracta d'ètica i no d'identitats. També s'havien fet un tip de remarcar que no hi ha "cultura ni art" en la tortura dels toros damunt l'arena. I també és veritat, perquè la CULTURA -si és amb majúscules- no pot tenir res a veure amb el turment, ni amb l'exhibició pública de l'execució d'un ésser vivent.

Però, per a CiU i per a ERC (també per al PSC-CpC i per al PP) els corre-bous, són una manifestació de cultura tradicional. Tant, que la volen sacralitzar a través d'una Llei que en protegeixi la celebració. Per a CiU i per a ERC, els corre-bous són un fet català tradicional i, doncs, identitari, a protegir. Cal suposar el PSC i el PP indiferents a la qüestió nacional de la festa que els altres diuen ser inherent als bous "capllaçats" i "embolats". Però els suposo igualment feliços d'afirmar que és ètic i que és propi del terrer turmentar les bèsties durant les festes majors ebrenques amb sogues lligades al coll i a les cames i amb torxes enceses en plena nit lligades a les banyes dels animals. Tots afirmen que immergir forçadament un bou a l'aigua és un costum raonable, sa, cultural, popular, satisfactori. I tots accepten acríticament que és bo i que és sana cultura popular que la gent gaudeixi veient l'espant del bou amb flames a les banyes, o amb la soga al coll, i amb els aquissaments de la gentada perquè l'animal mostri els moviments de la por, la gestualització del seu terror.

Segons els Grups Parlamentaris de CiU, del PSC, d'ERC, del PP i de Ciudadanos, com que no hi ha sang en els corre-bous, com que no hi ha mort, la tortura no és tal. Només és un joc... No hi ha humiliació de l'animal; ningú no sent els crits del bou sobre el qual cauen espurnes enceses. Ningú no pot constatar el terror que sofreix l'animal a causa dels lligams de cànem o d'espart a les potes o al seu coll. Ningú no veu que el bou sofreixi en la desorientació, en la incomprensió de la circumstància, a causa del terror instintual del seu ésser... No passa res: només és un joc. I si molt apurem, un joc innocent: el bou tornarà després al corral, tan feliç, ell, d'haver fet feliços els animals humans que l'han foguejat...

Es tant el cinisme de CiU i d'ERC, i tant és la indiferència insensible -si no el sàdic plaer- de PSC-CpC i PP, que amb els seus vots aclaparadors han negat a ICV l'oportunitat de demanar que compareguin al Parlament, abans de la tramitació de la proposició de Llei del blindatge dels corre-bous, algunes d'aquelles persones que sí que ho van poder fer per argumentar el sofriment dels toros a l'arena i la negació ètica de l'espectacle de la mort de l'animal a mans del "matador".

Per què, tanta i tant dolent hipocresia?

Si els vots provinents dels taurins arriben bruts de sang als partits que els recullen, els que hi fan cap procendents dels que avalen i dels que gaudeixen els corre-bous ebrencs vénen amb el xiscle que el turment deixa en l'aire espesseït de la festa. Si una tradició catalaníssima justifica el turment del foc i de les sogues, i de l'aigua, contra els animals, la catalanitat dels costums pot justificar la pervivència o el retorn de barbaritats morals que la tradició ha perpetuat fins fa quatre dies. Si una tradició catalana pot justificar el turment dels bous (sense sang, però turment i espctacle del turment), llavors la tradició peninsular també pot justificar l'espectacle que ofereixen els toreros al seu "respetable".

O tots blancs, o tots negres... La senyora Aguirre té un argument de pes per a les seves insidioses polítiques a favor de la tauromàquia en l'argument de CiU i d'ERC, que sacralitza la ignomínia catalaníssima dels corre-bous.

Quin país, encara, el nostre!