També enguany, com cada Divendres Sant, TOAR ens ha ofert la seva representació dels passatges de la Passió i la Resurrecció de Jesús de Natzaret. En l'escassíssim espai que ocupa l'altar de l'Església del Carme de Lleida, i gràcies al passadís central i a la sagristia, una quarentena d'actors i actrius despleguen una dramatúrgia que, en certs moments, arriba a esborronar. L'empatia entre els personatges bíblics i el públic assistent és enorme, a causa de la proximitat absoluta a què obliguen els indrets dels escenaris. Es poden tocar els centurions, el Judes, els sacerdots del temple, les criatures que s'rremolinen a l'entorn de Jesús, Maria i Maria Magdalena... La música, composada per Lluís Climent i interpretada per ell a l'orgue o -en certs moments més complexos- alliberada pels altaveus, prèviament registrada, entra al moll de l'os.
Em temo que poca gent de Lleida coneix aquesta Passió. Lleida es comporta així, tot sovint: adora el que és forani i negligeix el que li és nascut. Però el temple del Carme, no hi ha any que no s'ompli de gom a gom. I, fins on sé, no tothom és feligrés d'aquesta parròquia, de manera que lentament hi ha qui aprecia el regal de TOAR, el vespre de Divendres.
Fa molts anys que en sóc espectador (com en sóc dels Pastorets, també al Carme i també a càrrec de TOAR). A poc a poc, i a pesar de les dificultats a causa de l'escassetat d'espai, la companyia ha anat innovant "quadres" i moviments. Van començar amb uns simples decorats -crec que pintats per Ferrer- que es col·loquen davant l'altar, rectangulars com l'ara i tan menuts com menut és el perímetre entre el cantell de la llosa i el sòl sobre el qual s'aixeca la Taula. Ara fa tres anys, TOAR va descobrir que en l'acte de resurrecció de Crist, l'home podia elevar-se des de darrera de l'altar i van enginyar el sistema per fer-ho: va ser espectacular veure l'Home elevant-se majestuós enmig d'un núvol de fum blanc. Enguany, la companyia ha ideat una gran pantalla vertical de fons, on es projecten diapositives de paisatges rurals i urbans de Palestina, corresponents a cada "quadre". Però a més, han estat capaços d'elevar el Jesús crucificat sobre la seva creu; i de davallar-lo amb l'ajut de teles. Realment corprenedor!
TOAR ja duu 54 anys d'existència. La fidelitat de la majoria dels seus actors i de les seves actrius és encomiàstica: s'hi han fet grans servant la fe en el teatre popular, oferint-se a la ciutat, sense demanar res que no sigui l'afecte dels seguidors i e respecte de Lleida.
El respecte de la ciutat, el tenen. I pel que fa a mi, també l'admiració per la fidelitat del Grup i per la seva devoció incontrovertible pel teatre i per la generositat més que demostrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada