Fa uns pocs dies, el mag de la Moncloa destapava el teulat de la casa-capsa i en sortien tot d'àngels bufadors -a manera perfeccionada i idíl·lica dels coloms blancs) cantant les excel·lències de la patria española: recuperació econòmica palpable, dèficit lleugerament gruixut però correcte, indicadors de creació de treball en alça, conformitat de les potències... Només hores després, vestit amb la mateixa indumentària, el mag descobreix la mateixa capsa, i ara en surten dimonis alats: recuperació econòmica improbable, dèficit insuportable, recuperació dubtosa del ritme de creació de treball, pressions internacionals... Habilitat nigromàntica, què carall!
Potser és perquè hi ha una mena de revival de la prestidigitació en l'ambient. O potser és perquè la política té molt de màgia (no sé, però, si l'encant del misteri). El cas és que la Moncloa s'ha convertit en la capsa de les coses sorprenents per obra i gràcia del seu inquilí.
En una sessió magistral, el mag ha convertit el superàvit inherent en superdèficit adjacent, el regal d'estat de quatre-cents euros en quatre-cents euros que cal regalar a l'Estat, els xecs volants per a les mares en xecs que els volen a les mares, el pacte amb els pensionistes en pensionistes amb impacte, el deute amb persones dependents en persones pendents dels deutes, els compromisos d'inversió en inversió dels compromisos. Al mag li agraden tant els encanteris, que podem estar segurs de seguir-ne gaudint: el treball fix serà una fixació pel treball, els joves veuran l'esperança de l'emancipació transformar-se en dissipació de l'esperança, els crèdits bancaris esdevindran els dèbits amb la banca, els impostos progressius mutaran en regressius impòsits, l'IVA serà la torna...
A mi, però, l'il·lusionista no m'enganya. Li he descobert el joc:
El mag de la Moncloa té el rostre de Rodríguez Zapatero, però no és ell: és Mariano Rajoy. Rajoy té el rostre de Mariano Rajoy, però no és ell: és Rodríguez Zapatero.
¿Com ha estat possible una tal transmutació?
Fàcil: el PP va canviar els noms de les paperetes electorals quan eren a la impremta. Ningú no se'n va adonar. Fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada