Magranes Madures: El diumenge, toca(rà) endevinalla.

Per sobre de tots els caps,

talment el núvol faig

quan es buida generós

arreu arreu dels camps.

Solució: la dutxa.

Qui sóc?

Sóc un arbequí nascut a Les Borges Blanques. I lleidatà d'adopció.
Per fer-me digne del nom que duc, he militat sempre en la facció franciscana de la vida, tot i que m'enfonso en les ones gregorianes.
Alço les sigles ICV amb múscul convençut: són l'arma amb què combato per a la vida.
Tinc mites: Ausiàs March, Carles Riba, D.H. Lawrence, Freud, J. Lacan. I Pèricles, Rousseau i Karl Marx. Ah, i Darwin! Encara més: Antígona, Maria de Magdala, V. Woolf, Frida Kahlo, i la meva esposa.
A les artèries no hi tinc sinó Mediterrània: ribes del Nord i del Sud, de Llevant i de Ponent.
Sé que les pàtries no són ratlles en la geografia. I que els límits no són avencs.
M'he fet gran sense adonar-me'n. Però estic content d'haver après a sumar i a multiplicar, i de no haver mai amat la resta ni la divisió.
Enyoro molt el meu padrí i els paisatges de l'adolescència.
No crec per a res que un Món en pau, en just equilibri de riquesa i pletòric de diversitats fos ni mica avorrit. Més aviat m'ofenen els peus descalços, la sang vessada i les ninetes entelades per les llàgrimes.
Sóc així, i no tinc desig de ser altrament. Em miro les mans, i les sé brutes de fang i netes d'or.

Magranes Madures

dissabte, 5 de juny del 2010

El diumenge, toca(rà) endevinalla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Qui sóc?

Etiquetes

Enllaços

Arxiu

Blocs amics