Avui el President de la Generalitat ha inaugurat l'aeroport del Ponent de Catalunya: "Lleida-Alguaire". Duu el distintiu internacional ILD, que recorda la Ilerda romana victoriosa sobre els íbers comandats per Indívil i Mandoni.
Durant l'acte oficial s'ha parlat d'"equilibri territorial". Aquesta vegada és innegable l'acció. L'aeroport, amb una inversió de 95 M€, és un fet d'idubtable voluntat governamental d'atorgar oportunitats a les Terres de Lleida. Com ho és -després de tanta desídia o incapacitat convergent- el sistema Segarra-Garrigues, a desgrat i tot de les polèmiques europees i nacionals.
Quan l'aeroport no era sinó una quimera, alguns s'entestaven a emplaçar-lo a Alfés, on encara hi ha l'aeròdrom esportiu just a fregar de la timoneda més singular de les estepes occidentals. ICV va dir que era un error: no només per la necessitat de preservar el PEIN, sinó també perquè allí, la superfície aeroportuària no hauria pogut créixer, si mai fos necessari. Algun cop i molt asistemàticament, ICV va proposar l'alternativa dels plans d'Alguaire, bé que sense cap ciència aeronàutica. Deu haver estat la casualitat que finalment hi fes cap, molt encertadament.
La pregunta, ara, és aquesta: serà rendible? Davant del dubte, qui més qui menys conclou que és millor tenir-lo que enyorar-lo. Si judiquem per la massa crítica de població i hi sumem l'interès que l'aeroport pot significar per a un turisme hipotètic, hem de concloure que la rendibilitat es preveu més viat escassa. Però si valorem l'equipament com a plataforma logística, aleshores hem de concloure que és tota una oportunitat per al Ponent català. En efecte, la producció agrària, càrnia i alimentària que fa el territori -en quantitat i en qualitat, alerta!- és peremptòria i exigeix una distribució ràpida i el més acostada possible als centres de distribució. L'oportunitat d'apropar Lleida als mercats no val només per a la producció agroalimentària; és òptima igualment per al comerç, per als congressos, convencions i fires en què els ponentins ens estem especialitzant, o per a les sinergies en matèria d'nvestigació i de transferència tecnològica. La recerca, a Lleida, comença a ser més que important, sobretot la que es fa a la Universitat (medicina, ramaderia, silvicultura, producció alimentària...), però també la que explica miracles empresarials en factura de maquinària més que competitiva.
De manera que ara, amb l'aeroport Lleida-Alguaire, tenim un futur que caldrà saber usar. No podem pas permetre que l'equipament sigui només per a les excurisons i les incursions dels caps de setmana. Ni que sigui un dèficit massís orbitant els pressupostos públics.
Fa molt de temps que, personalment, vinc explicant que és imprescindible la celebració d'una cimera de treball -no hauria d'importar el temps que s'hi esmercés- en què el teixit empresarial divers, els operadors turístics i de restauració, la universitat, els sindicats, les organitzacions agràries, les cooperatives agrícoles i les administracions, avaluessin l'abast d'una oportunitat tan singular com la que acabem d'inaugurar. Que n'avaluessin l'abast, que vegessin quin compromís hi poden prendre, quin ús en poden fer, a benefici propi i del territori sencer. Potser li correspon al flamant Consorci...
Com que tenim poca massa crítica, Andorra ens és important, però sobretot n'és la creació de sinergies territorials pròpies, la decisió econòmica d'usar l'aire per comunicar-nos amb el món més despert i per fer-hi millors transaccions, que és com dir, fer créixer el valor afegit d'allò que produïm o que podem produir. Potser Reus i Girona no ho necesitaven, això: tenen la mar a tocar. Nosaltres no en tenim, de mar, però tenim la mar de béns i la mar de patrimoni. Cal, doncs, que béns i patrimoni es posin a volar.
El President Montilla hi ha encertat de ple, en el seu parlament. Ha dit, si fa no fa, que l'Administració no oblidarà el suport necessari; però que és responsabilitat del territori que l'aeroport sigui una peça crucial en la seva economia a partir d'ara.
Sigui, doncs!
