De sobte, et trobes amb unes persones extraordinàries. Vull dir persones que no són corrents, perquè tenen una disposició d'ànim exquisida, atenta, generosa, amable amb la vida... Per exemple, els dirigents (Enric Vall i Toni Boldú) del Club Tennis Taula Borges, de les Borges Blanques. Jo coneixia -dels temps adolescents- els personatges, però no pas la seva labor recent. Resulta que, amb altra gent igualment dedicada i generosa, han arribat a estructurar un Club de tennis taula tan gran i tan important que té nombrosos equips, un dels quals juga la Lliga Europea, amb no pocs èxits. Altres equips són a la divisió d'honor i a la segona divisió. Crec dir-ho bé.
No sé quants lleidatans saben -confesso que jo ho ignorava fins ara- que aquest Club tingués l'honor de representar-nos arreu; d'acollir desenes de joves practicant esport en el seu si; de ser un dels elements més simbòlics de l'esport lleidatà; de ser un emblema per a Les Garigues...
Doncs resulta que és així: una mena de miracle -bona cosa silenciat per l'opinió pública de casa nostra- que ha aixecat entusiasmes i que ha escrit història.
Ara són en camí d'aconseguir per a Les Borges Blanques un Centre de Tecnificació per a la preparació de joves tennistes. Tennistes de tennis taula, aquest esport vibrant i net.
Ens és obligació de posar tot allò que tinguem a l'abast per ajudar-los a aconseguir aquest objectiu que es mereix el Club. Vista la cohesió social que han aconseguit, les cotes d'educació esportiva per a infants i joves que han empès, i vistes també les altes conquestes esportives que han assolit, es mereixen suport social, solidaritats personals i l'empenta segura de l'administració pública.
Hola Francesc: Al començament dels anys setanta vaig estar de mestre d'educació física al centre Joan XXIII de les Borges Blanques i ja existia el club de tennis taula; aleshores era un metge (no recordo ara el nom) qui el portava i també era la seva ànima. A l'escola vàrem fer un equip i participàrem en diversos campionats provincials i de Catalunya. Llegir el teu comentari sobre el tennis taula a les Borges m'ha fet recordar aquella època (quan morí Franco jo estava fent de mestre allà). Sóc el Sebastián Gertrúdix i t'envio una abraçada.
ResponElimina